Internet dels animals

T’imagines un ximpanzé comunicant-se amb un dofí mitjançant la seva tauleta? És possible? Alguns experts creuen que podria arribar a ser-ho? Però no és senzill.

Ja hi ha exemples de bonobos fent servir aplicacions amb pantalla tàctil o, fins i tot, comunicant-se amb humans però són individus concrets que estan acostumats al tracte amb humans. Alguns investigadors segueixen treballant per explorar les possibilitats que pot tenir aquest tema en el futur.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Teensy 4.0, un microcontrolador ultraràpid

Avui us presentem un microcontrolador que té unes característiques que s’aparten del que és habitual. Probablement la que més destaca és la seva velocitat de 600 MHz (ni punt de comparació amb els 16 MHz de l’Arduino UNO).

A part de la velocitat, el Teensy 4.0 destaca pels seus canals de comunicació, les possibilitats criptogràfiques, el fet d’incorporar un rellotge de temps real i un generador de nombres aleatoris i nombroses particularitats més. Tot plegat, a un preu similar al de l’Arduino UNO.

Circuits electrònics sobre vidre

Fa unes setmanes em va sorprendre molt veure a les xarxes socials una noia francesa que explicava com fer circuits electrònics sobre vidre. He investigat una mica i he trobat que és una maker, es diu Axelle i té un canal a YouTube anomenat Le labo d’Heliox.

Avui, però, es tracta de parlar dels circuits sobre vidre. Encara que ho explica de manera clara i entenedora en el seu vídeo, us avanço que es tracta de crear el disseny d’un circuit imprès retallar-lo sobre una làmina de coure que s’enganxa sobre el vidre i, per acabar, se li solden els components. En el vídeo ella crea un dau electrònic amb un ATtiny 84. A la pàgina del vídeo hi ha la llista dels elements necessaris.

Us animeu a provar-ho?

La bellesa està a l’interior

Normalment fem servir els components electrònics i accessoris sabent quina és la seva funció però sense preocupar-nos gaire del que hi ha dins. També hi ha qui s’interessa per saber, amb més o menys detall, com funcionen.

Però l’Eric Schlaepfer vol saber com són per dins. Així doncs, va agafant diferents components i accessoris i els talla o rebaixa fins aconseguir veure com són per dins. I les imatges que obté són a la vegada curioses i boniques. En la imatge anterior hi trobem un LED bicolor i en la següent, d’esquerra a dreta i de dalt a baix, veiem uns connectors BNC mascle i femella, un connector Apple MagSafe 2, uns connectors mascle i femella per a auriculars de 3,5 mil·límetres i un transistor 2N2222 amb encapsulat TO-18.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Robot submarí transformable

Quan s’han de fer treballs sota l’aigua les coses es compliquen. S’hi poden enviar persones o robots però cal arribar al lloc on s’ha de fer l’actuació.

L’empresa Houston Mechatronics ha creat un robot de navegació subaquàtic que quan arriba al seu destí ens transforma, passant a tenir dos braços que li permeten desenvolupar les activitats encomanades.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Esquemes electrònics inclusius

A l’hora d’entendre un circuit electrònic, un esquema és de gran utilitat. Però els esquemes han estat, tradicionalment, fora de l’abast de les persones cegues o amb molt baixa visió.

El projecte Blind Arduino intenta acostar el món de l’electrònica programada a aquestes persones però mancava un altre pas, disposar d’uns esquemes tàctils apropiats. Aquí és on el treball de Lauren Race entra en joc. La Lauren ha redissenyat els símbols dels components electrònics i n’ha definit unes mides apropiades per al seu ús tàctil. D’aquesta manera, es poden fer servir esquemes per entendre els circuits.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Rellotges basats en voltímetres d’agulla

Sembla que darrerament s’ha posat de moda fer rellotges o calendaris basats en aparells de mesura analògics. N’he vist ja uns quants exemples a les xarxes socials i en aquesta entrada posaré fotos d’un article que ha sortit recentment a la revista IEEE Spectrum.

La idea és fer un rellotge basat en un microcontrolador però que l’hora (o la data) no es mostrin en una pantalla o un visualitzador LED sinó en uns quants aparells de mesura d’agulla, que li donen un aspecte antic. L’hora es pot obtenir d’un satèl·lit, com en el cas de les imatges, o fent servir un circuit integrat de rellotge en temps real.

Els aparells de mesura podrien ser de qualsevol tipus (amperímetres, òhmmetres, etc.) però el més fàcil és fer servir voltímetres. En qualsevol cas, caldrà modificar el circuit dels aparells per tal que es pugui recórrer tota l’escala amb les tensions que pot donar el microcontrolador (típicament de 0 a 3,3 V o de 0 a 5 V). Es podria fer amb les tensions nominals dels aparells de mesura però seria més complicat i les tensions podrien ser perilloses.

Una altra modificació important és el canvi d’escala per tal que les divisions es corresponguin a la unitat de temps desitjada (segons, minuts, etc.). Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.