El disseny principal (excepte el capçal) i la forma de funcionament és molt similar al de les impressores 3D. Al butlletí The Institute hi podeu trobar més informació i alguns casos d’us.
19 de març 2018
Bio-impressora 3D
Els elements tecnològics també poden ajudar a les ciències i, per descomptat, a la docència de les ciències. No sé si recordareu que fa uns nou mesos vam parlar d’un robot que ajudava a fer experiments de química i biologia. Avui presentem una “impressora 3D” que permet dipositar algues, bactèries o cèl·lules animals o vegetals en posicions predefinides de plaques de Petri.
El disseny principal (excepte el capçal) i la forma de funcionament és molt similar al de les impressores 3D. Al butlletí The Institute hi podeu trobar més informació i alguns casos d’us.
El disseny principal (excepte el capçal) i la forma de funcionament és molt similar al de les impressores 3D. Al butlletí The Institute hi podeu trobar més informació i alguns casos d’us.
12 de març 2018
Circuits elèctrics sobre cartró
Qui diu que els elements necessaris per aprendre circuits elèctrics són cars?
Podem fer servir cinta de coure sobre cartró per fer pistes de circuit sobre les que connectar elements electrònics simples (polsadors, LED, brunzidor, etc.).
Amb això podem fer un munt de circuits i aprendre moltes coses. Per fer les unions temporals podem fer servir cables amb pinces.
Si decidim fer un pas més i posar-nos amb elements programats podem combinar aquests elements amb una placa micro:bit, circuit playground, etc.
Podeu veure alguns exemples en aquesta pàgina.
Podem fer servir cinta de coure sobre cartró per fer pistes de circuit sobre les que connectar elements electrònics simples (polsadors, LED, brunzidor, etc.).
Amb això podem fer un munt de circuits i aprendre moltes coses. Per fer les unions temporals podem fer servir cables amb pinces.
Si decidim fer un pas més i posar-nos amb elements programats podem combinar aquests elements amb una placa micro:bit, circuit playground, etc.
Podeu veure alguns exemples en aquesta pàgina.
5 de març 2018
Coneixes l’Allie?
La manera com podem motivar a
infants, adolescents i joves (especialment les noies) en temes de ciència i
tecnologia és un tema de conversa freqüent en diversos àmbits. Molta gent fa
coses i arriba al públic que arriba. Fa unes setmanes vaig descobrir a l’Allie
Weber i em va semblar un bon referent.
L’Allie Weber es presenta com Robot
Maker Girl i reuneix tres característiques que crec que poden facilitar que
arribi i impacti en el públic desitjat:
- Té una edat similar al públic objectiu (actualment té 12 anys però va començar amb 4)
- És una noia, fet que permet atraure més al públic femení (i, probablement, també atrau igualment al masculí)
- És una maker i, per tant, fa projectes tecnològics variats
Ha rebut alguns premis i ha estat
convidada a importants esdeveniments tecnològics i del mon maker. A més, manté un canal a YouTube. Realment el
canvi de llengua (l’Allie parla i escriu en anglès) pot dificultar engrescar
als nostres infants i adolescents però potser més endavant podem tenir una “Allie”
en la nostra llengua. Qui sap? Somiar és gratuït...
La podeu trobar al twitter: @RobotMakerGirl
26 de febr. 2018
El “Telesquemario”, un clàssic ben actual
Un dels llibres que més vegades vaig consultar en els meus inicis professionals va ser el Telesquemario publicat per l’empresa Télémécanique. En aquest manual hi trobaves coses de connexió i protecció de motors, automatització electromecànica, arrencada, variació de velocitat i frenat de motors, sensors, interfases home-màquina, etc.
L’altre dia vaig tenir la grata sorpresa de veure que aquest manual encara estava a disposició del públic en format PDF al web d’Schneider electric (que ara engloba l’antiga Télémécanique). Una lectura molt recomanable per als que es mouen en el camp de les instal·lacions i els automatismes elèctrics.
L’altre dia vaig tenir la grata sorpresa de veure que aquest manual encara estava a disposició del públic en format PDF al web d’Schneider electric (que ara engloba l’antiga Télémécanique). Una lectura molt recomanable per als que es mouen en el camp de les instal·lacions i els automatismes elèctrics.
19 de febr. 2018
Alternativa a l’hexafluorur de sofre
El gas hexafluorur de sofre (SF6) és actualment l’aïllament preferit en instal·lacions interiors d’alta tensió. Certament l’SF6 és un gas molt aïllant (més del doble que l’aire) però presenta un greu problema ja que és un poderosíssim causant d’efecte hivernacle (22000 vegades més poderós que el conegut diòxid de carboni (CO2) i, a sobre, triga més de 3600 anys en descompondre’s.
Fa anys que es busquen alternatives a l’hexafluorur de sofre i ara sembla que se n’ha trobat una, el gas AirPlus® d’ABB. Aquest nou gas és la meitat de perjudicial que el CO2 i té una vida mitjana de setze dies. Aquest nou gas és una barreja d’aire sec (80 %) i un compost anomenat fluorocetona C5 (C5F10O).
Podeu llegir-ne més detalls a la pàgina 66 del número 2/2017 de la Revista ABB.
Fa anys que es busquen alternatives a l’hexafluorur de sofre i ara sembla que se n’ha trobat una, el gas AirPlus® d’ABB. Aquest nou gas és la meitat de perjudicial que el CO2 i té una vida mitjana de setze dies. Aquest nou gas és una barreja d’aire sec (80 %) i un compost anomenat fluorocetona C5 (C5F10O).
Podeu llegir-ne més detalls a la pàgina 66 del número 2/2017 de la Revista ABB.
12 de febr. 2018
Vols un reproductor MP3? Per què no te’l fas tu mateix/a?
Actualment les opcions disponibles per complementar el nostre microcontrolador són gairebé il·limitades. Una d’aquestes extensions ens permet reproduir fitxers de so (MP3, Ogg Vorbis, MIDI, WAV, etc.) gravats en una targeta SD i controlar-ne el funcionament des del microcontrolador.
En aquest cas, disposem d’unes instruccions completes per fer el circuit i la caixa així com del programa complet. Qui no té un reproductor MP3 estil “retro” és perquè no vol!
En aquest cas, disposem d’unes instruccions completes per fer el circuit i la caixa així com del programa complet. Qui no té un reproductor MP3 estil “retro” és perquè no vol!
5 de febr. 2018
La seguretat informàtica i la xarxa elèctrica
Quan pensem en atacs informàtics normalment ens imaginem que las conseqüències són l’accés a dades privades o la revelació de secrets oficials, i probablement aquestes són les més conegudes. Però també hi ha altres atacs informàtics que tenen per objectiu un mal funcionament de les infraestructures que causi problemes a la població en general. En aquest context, no és estrany, doncs, veure atacs als sistemes de control de les xarxes de serveis o de transport públic.
Escric això després de llegir (a la pàgina 53 de la Revista ABB 2/2017) que la infraestructura elèctrica dels Estats Units rep un atac cibernètic o físic un cop cada quatre dies. Cal tenir present que les grans subestacions suposen un percentatge molt petit de la infraestructura elèctrica però per elles i passa al voltant de les tres quartes parts de l’energia elèctrica del país, per això poden ser un objectiu estratègic.
Per això les companyies elèctriques (i les empreses que els subministren solucions tecnològiques) fan importants esforços per detectar atacs (físics o cibernètics) sobre aquestes instal·lacions.
Escric això després de llegir (a la pàgina 53 de la Revista ABB 2/2017) que la infraestructura elèctrica dels Estats Units rep un atac cibernètic o físic un cop cada quatre dies. Cal tenir present que les grans subestacions suposen un percentatge molt petit de la infraestructura elèctrica però per elles i passa al voltant de les tres quartes parts de l’energia elèctrica del país, per això poden ser un objectiu estratègic.
Per això les companyies elèctriques (i les empreses que els subministren solucions tecnològiques) fan importants esforços per detectar atacs (físics o cibernètics) sobre aquestes instal·lacions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)