Detinguda per portar tecnologia vestible

Quan preparava l’entrada anterior del blog vaig trobar, per casualitat, una pàgina que em va sorprendre i, a partir d’allí, vaig estirar del fil fins arribar a la notícia original. És una notícia de fa gairebé deu anys però no m’he pogut estar de comentar-la.

Star Simpson és la noia que va idear i tirar endavant el projecte de les plaques Circuit Classics que comentàvem a l’entrada anterior. Ella va ser detinguda a un aeroport de Boston quan portava un element de tecnologia vestible a la seva jaqueta, en concret una estrella formada per LED de color verd.

Pel que sembla, una treballadora del taulell d’informació al que ella es va adreçar va pensar-se que duia una bomba i va activar totes les alarmes. De res va servir que ella expliqués que, de fet, era una obra artística.

Si us mireu la fotografia de la jaqueta veureu que es tracta d’un muntatge força bast, ara tenim elements especials per cosir que ens permetrien fer un disseny molt més atractiu.

Per tant, si us poseu elements de tecnologia vestible, vigileu de no anar a llocs amb especials mesures de seguretat.

Podeu llegir la notícia que es va publicar en un diari del MIT (on ella va estudiar), en un altre diari i una entrevista que li van fer just un any després.

Rememorant els circuits de Forrest Mims

Molta gent va aprendre electrònica bàsica als anys 70 i 80 amb els llibres de Forrest M. Mims III, en especial el famós Getting Started in Electronics. Aquests llibres, que eren escrits a mà i portaven els esquemes també fets a mà, encara estan a la venda.

Recentment l’enginyera Star Simpson ha creat una versió decorativa dels principals circuits del llibre. Es tracta d’unes plaques que porten imprès el nom del circuit, una còpia de l’esquema original del llibre i un diagrama topològic del circuit amb els components reals preparats per funcionar.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum i a la pàgina de micromecenatge del projecte.

Set dones que van canviar el món

L’empresa LittleBits, que fabrica jocs i equips educatius d’electrònica i tecnologia, ha publicat recentment una llista de les set dones en STEM que totsels infants han de conèixer ja que, segons afirmen, elles van canviar el món.

Les dones a les que fan referència són les següents:

• Vera Rubin, descobridora de la matèria fosca
• Rosalind Franklin, que va fer importants descobriments sobre l’estructura de l’ADN i en el camp de la cristal·lografia
• Mae Jemison, la primera dona afroamericana que va viatjar a l’espai
• Katherine Johnson, que va tenir un paper destacat en els equips científics dels primers viatges espacials
• Dorothy Vaughan, que també va tenir un paper destacat en els equips científics dels primers viatges espacials
• Mary Jackson, que també va tenir un paper destacat en els equips científics dels primers viatges espacials
• Ada Lovelace (foto), la primera persona que va programar ordinadors

Evidentment, la llista té un cert biaix ja que està feta als EUA. De fet, part de la llista coincideix amb una altra que publica la Casa Blanca on hi ha vint dones o grups de dones.  És curiós que en cap de les dues no hi surti, per exemple, Maria Skłodowska Curie.

En tot cas, sí que caldria que els infants i joves coneguessin més la història de les dones que han tingut papers destacats en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.

Emmagatzemant informació en alta densitat

Cada cop emmagatzemem més informació, normalment en forma digital. Aquesta informació emmagatzemada ocupa moltíssim espai malgrat els sistemes d’emmagatzematge massiu van augmentant de prestacions i disminuint de mida. Un altre problema és garantir que les dades emmagatzemades perduren al llarg del temps.

Una part important de les dades que emmagatzemem potser no les farem servir o qui sap si només una vegada al cap de molts anys. Per aquests tipus de dades s’estan intentant trobar sistemes d’emmagatzematge d’altíssima densitat malgrat puguin ser lents.

Però ja fa molts mil·lennis que disposem d’un sistema d’emmagatzemar informació d’alta densitat: l’ADN. Sobre l’ADN es pot emmagatzemar 1 ZB (un zettabyte¹) de dades en només un gram de material. I és un sistema altament perdurable en condicions de fred adequades. El que manca, només, és la manera de codificar els nostres fitxers digitals en ADN.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.


¹Un zettabyte (ZB) són un milió de petabytes (PB). Un petabyte són mil terabytes (TB), o sigui un milió de gigabytes (GB).

Generació local multienergia

Ja fa força anys que sentim parlar de generació local multienergia. Es tracta de generar electricitat, aigua calenta i climatització a nivell de barri a partir de diverses fonts primàries d’energia, preferiblement renovables.

Se’n parla molt però costa trobar-ne algun que poder agafar com a referent. Ara, però, se n’està fent un a Catalunya, el Districte energètic d’Olot.

La generació d’energia es basarà en tres fonts primàries renovables (fotovoltaica, geotèrmica i biomassa) i gas natural com a suport. Generarà electricitat, fred i calor que inicialment es distribuiran a uns quants edificis d’ús públic però està previst ampliar l’abast de subministrament.

Olot és un indret on l’energia geotèrmica ho té molt fàcil perquè es troba a una zona volcànica i la biomassa també és fàcil d’operar ja que hi ha una gran quantitat de bosc en la comarca de la Garrotxa.

Podeu llegir més informació al diari AraGirona.cat.

Horticultura de darrera generació

Imagina’t que vols cultivar una planta que no s’adapta bé al nostre clima. Què fas?

El mètode tradicional eren els hivernacles però les possibilitats d’actuar sobre el clima era molt limitada.

I què passarà quan canviï el clima. Els experts ens diuen que ja està canviant i que un nombre significatiu dels aliments que mengem habitualment no seran compatibles amb el nostre clima del futur.

Evidentment, la solució d’aquest segon problema està en evitar el canvi climàtic. Però, i el primer?

  

 Ja hi ha alguns equips d’investigadors que estan treballant en sistemes domèstics on fer créixer espècies vegetals en un clima controlat.

  

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum i al web del grup Open Agriculture del MIT.

Aire condicionat personal

Quan un espai és compartit per diverses persones, pot passar que unes tinguin fred mentre unes altres tenen calor. Alguns cops he vist un despatx amb l’aire fred posat i que algú té una estufa en marxa sota la taula. Altres cops tenim l’aire condicionat en marxa en una sala gran en la que només hi ha una persona.

En un futur, l’aire condicionat personal podria ser la solució a aquests problemes. A continuació en comentarem tres prototipus.

 

RoCo és un aparell mòbil d’aire condicionat que segueix a l’usuari allà on vagi. De fet, el que segueix és el telèfon mòbil de la persona. Com no pot intercanviar aire amb l’exterior, el que fa és emmagatzemar calor en cera de parafina. Durant la nit cal invertir el procés per deixar la parafina preparada per al dia següent.

  

Una segona opció és aquesta cadira que s’encarrega de mantenir la temperatura adequada en l’usuari que hi seu ja sigui fent circulant aire amb ventiladors o escalfant. Per permetre la mobilitat total de la cadira, el sistema funciona amb bateries. La recarrega de les bateries es realitza sense fils però cal recordar posar la cadira al punt de recàrrega en el moment de marxar.

  

Finalment, ReBOOT és un calçat que s’encarrega de mantenir la temperatura dels peus, la qual cosa fa augmentar significativament la sensació de confort de tot el cos. Refredar els peus no és fàcil i actualment estan provant amb uns elements oscil·lants.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.