Fem música amb fruites

Fa uns dies parlàvem de la placa Makey Makey que permetia interactuar amb l’ordinador fent servir elements quotidians. Avui presentem una altra placa que, basant-se en el mateix principi, permet fer música. Ens referim a la placa Ototo (dissenyada per Dentaku).



En aquesta placa tenim dotze punts de connexió que corresponen a les dotze notes d’una octava musical. Però l’aparell no toca només les dotze notes sinó que mitjançant dos polsadors podem anar variant la configuració de manera que toqui conjunts de dotze sons diferents que en molts casos guarden relació amb les notes i en altres no (per exemple el miol d’un gat). Els dotze punts els podem connectar a fruites, verdures, elements metàl·lics i moltes coses més.

A part dels dotze punts de connexió, la placa porta quatre connectors als que s’hi poden connectar diversos sensors. Cada punt de connexió té una funció diferent (volum, to, modulació i textura) i s’hi pot connectar qualsevol sensor d’un conjunt de set (joystick, rotatiu, lineal, tàctil, llum, força i pressió d’aire o respiració).



La placa porta un altaveu incorporat però també té connexió per a connectar-hi uns altaveus externs o auriculars. També incorpora una connexió USB que permet connectar-la a l’ordinador i que actuï com un dispositiu MIDI. La placa es pot alimentar amb piles o a través del connector USB.

Impressora 3D per menys de 300 €

Ahir llegia que un noi de 16 anys s’ha dissenyat i construït una impressora 3D que li ha costat menys de 300 €. I el millor de tot és que ens dóna tota la informació per poder-ne fer una d’igual.



El control està basat en una placa Arduino MEGA.



Podeu trobar tota la llista de materials i el procés de muntatge al web Instructables.

Transport i distribució d’energia en corrent continu o altern?

L’electricitat per a usos domèstics o industrials pot ser en dues formes: corrent continu i corrent altern. El corrent continu és el que trobem a les piles i bateries i es caracteritza per tenir dos pols, un de positiu i un de negatiu. En algunes aplicacions podem trobar tres pols: positiu, negatiu i retorn. En corrent altern podem tenir entre dos i quatre fils però cap d’ells es pot considerar com a positiu o negatiu ja que el signe canvia desenes de vegades cada segon.

Des dels inicis de l’electrificació, els sistemes de transport i distribució d’energia són de corrent altern. El principal motiu per haver triat aquest tipus va ser la facilitat amb la que es podia canviar la tensió amb transformadors (que no funcionen en corrent continu). Això permetia transportar a tensions més altes per disminuir les pèrdues d’energia. A més, els motors de corrent altern són més econòmics i compactes i algunes altres aplicacions (com els fluorescents) només podien funcionar en corrent altern.

En els darrers anys hi ha una certa tendència a fer algunes línies de transport en corrent continu. Treballar en corrent continu permet reduir les pèrdues i fer les línies més barates i compactes però té un inconvenient important. Els convertidors que permeten passar de corrent continu a corrent altern i els interruptors per a corrent continu són molt cars (de fet, els interruptors fa molt poc que existeixen) i, per tant, les subestacions en les que hi intervenen línies de corrent continu (com la de la fotografia) són extremadament cares. Per això les línies de transport en corrent continu es reserven per a distàncies llargues o quan cal transportar molta energia en una sola línia.

A nivell de consum, el corrent continu també està prenent força. Des de fa unes poques dècades les nostres llars estan plenes d’equips que funcionen en corrent continu (informàtica, audiovisual, telefonia, etc.). A més, des de fa alguns anys, el connector USB s’està convertint en un estàndard per a l’alimentació d’aquests equips. Actualment ja podem tenir a casa endolls USB a les parets i ja s’especula amb la possibilitat que en un futur proper tinguem endolls de corrent continu per als aparells electrònics.

La teva nevera envia spam?

Has pensat algun cop que potser el teu televisor t’espia?

La Internet de les coses està arribant per a quedar-se però, ara per ara, sembla que la seguretat enfront dels hackers podria ser millorable. Segons un estudi, els aparells de la Internet de les coses tenen una mitjana de 25 errades de seguretat per element.

I els elements que hem comentat fins ara potser no són els més greus. Què pot passar si el sistema de control dels frens del teu cotxe és el que pateix un atac? I si és la teva bomba d’insulina o el teu marcapassos?

Cal tenir present que molts aquests aparells es basen en microcontroladors i no disposen de molta memòria i capacitat de càlcul com per a fer una anàlisi antivirus com les que típicament es fan als ordinadors.

Així doncs, paral·lelament al desplegament d’aquestes tecnologies cal analitzar els mètodes per millorar-ne la seguretat.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Si un país no té prou terreny per a posar plaques solars, pot posar-les a l’aigua

I això és el que estan fent ara al Japó. Per poder anar prescindint de l’energia nuclear han optat per augmentar la generació renovable i una de les opcions és la construcció de granges solars flotants.

Les plaques van muntades sobre uns flotadors que s’ancoren al fons de l’estany. Això garanteix que es puguin adaptar al nivell i moviment de l’aigua però que no tinguin desplaçaments importants.



Sembla que a altres llocs (com al Regne Unit i California) ja estan pensant en aplicar també aquesta opció.

Podeu llegir més al web de phys.org.

Subestacions d'interconnexió

A algunes de les subestacions de la xarxa elèctrica els arriben unes quantes línies d’alta tensió i s’encarreguen d’interconnectar-les entre sí, facilitant la gestió de la xarxa. Normalment les subestacions d’interconnexió també tenen línies de distribució de sortida.


És habitual que aquests tipus de subestacions tinguin connexió de línies de transport de dues o tres tensions diferents. En aquests casos, també disposen dels transformadors necessaris per poder fer passar l’energia d’un nivell de tensió a un altre. Els casos més típics són les subestacions que tenen línies de transport (a 400 kV i 220 kV) i les que tenen entrada de línies de transport i sortides de subtransport (132, 110 o 66 kV). Aquestes subestacions tindran un parc per a cada nivell de tensió.
  

En la imatge anterior veiem el parc de 400 kV de la subestació Rubí. En la imatge següent veiem en primer pla el transformador que passa de 400 kV a 220 kV a la subestació Can Jardí, al terme municipal de Rubí. Darrera el transformador es veu el parc de 220 kV d’aquesta subestació. En els transformadors de les subestacions habitualment l'energia entra pel costat de tensió més elevada i surt pel de tensió més baixa.

Podríem pensar que totes les línies que es connecten a un parc de la subestació estan connectades entre sí o desconnectades però no és així. Els parcs més habituals tenen dos grups de connexions diferents (anomenats embarrats) que permeten que no tots els elements es connectin entre sí. Per exemple, el parc d’una subestació podria tenir avui quatre línies d’entrada connectades amb dos transformadors i les dues línies d’entrada restants amb un tercer transformador. Si les necessitats de la xarxa són diferents, demà podrien estar connectades d’una altra manera.

Molt aviat podràs tenir un robot per a fer-te companyia

Els robots Pepper han estat dissenyats per a acompanyar a les persones i respondre als seus estats d’ànim. Segons l’empresa, "Volem tenir un robot que maximitza l'alegria i minimitza la tristesa".



També pot ajudar recordant a les persones com han de fer les coses o llegint-los documents mentre tenen les mans ocupades. Per exemple, no has desitjat mai que algú et vagi llegint la recepta mentre cuines? Pepper ho fa!

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.