Estalvi d’energia a la llar – Aigua calenta 3

Cada cop que gastem aigua calenta, aquesta ha d’arribar des de l’escalfador fins al punt de consum. I això vol dir que tota l’aigua que hi ha al tub, que està freda, ha de sortir. Podem mirar d’aprofitar aquest aigua omplint una galleda fins que l’aigua comenci a sortir a la temperatura desitjada. L’aigua recollida a la galleda es pot aprofitar per fregar el terra, regar les plantes o tirar al WC entre altres possibles utilitats.

Durant el recorregut que fa l’aigua calenta fins arribar al punt de consum es va refredant. Si les canonades estan ben aïllades es refredarà menys i, per tant, estalviarem també energia. Això és especialment important en aquelles construccions en les que els tubs de l’aigua calenta tenen part del seu recorregut per l’exterior o en espais no climatitzats (garatges, golfes, etc.).

Si marxem de casa per uns dies i tenim un escalfador d’acumulació cal valorar si l’energia que cal per mantenir calenta l’aigua del dipòsit durant els dies que no hi som és més gran o més petita que la necessària per tornar-la a escalfar tota. Normalment a partir d’uns dos o tres dies val la pena apagar l’escalfador. A més, podem apagar-lo unes hores abans de manera que consumim l’aigua calenta que hi quedi enlloc de deixar que es refredi després.

Emmagatzemant energia elèctrica

Fa una mica més d’un any parlàvem de que s’estava preparant un sistema d’emmagatzemament d’energia elèctrica d’1 MW a les Canàries.

Ara ja podem dir que està en marxa i se n’han posat en marxa dos més.



En un entorn com el de les illes Canàries, molt allunyades de la costa, la possibilitat d’emmagatzemar energia és molt important per ajustar la generació i la demanda. A més, permet augmentar la presència de sistemes de generació no gestionables, com és el cas de les energies solar i eòlica.

Podeu llegir un article al respecte al web de Voltimum.

Estalvi d’energia a la llar – Aigua calenta 2

Una forma molt important d’estalviar energia amb l’aigua calenta és regular bé l’escalfador. Si escalfem l’aigua més del necessari consumirem una energia que després llençarem barrejant l’aigua calenta amb aigua freda.

En el cas dels escalfadors instantanis, si l’escalfador és només per a dutxa o bany, una temperatura de 40 a 45 ºC (segons si l’escalfador és proper o allunyat de l’aixeta) serà suficient. Si, a més, l’aigua calenta s ha de servir per rentar plats o roba a mà el posarem a uns valors entre 45 i 50 ºC. Hem d’evitar posar temperatures superiors a 60 ºC ja que augmenta molt la despesa i s’afavoreix la corrosió a la instal·lació.

En escalfadors d’acumulació cal ajustar la temperatura a uns 70 ºC. A temperatures inferiors es pot produir la proliferació de la legionel·la a l’aigua que hi ha al dipòsit.

Un altre detall important és fer servir aigua calenta només quan és realment necessària. Molta gent obre l’aixeta de l’aigua calenta de forma sistemàtica i sovint gasta menys aigua que la necessària per a que surti calenta. Però el fet que no hagi sortit calenta no vol dir que no haguem escalfat l’aigua. En aquest cas haurem gastat energia escalfant una aigua que quedarà a les canonades i que s’anirà refredant.

Una dutxa requereix de 30 a 40 litres d’aigua mentre que per a un bany calen més de 100 litres. Això vol dir que, des d’un punt de vista energètic, és millor dutxar-se que banyar-se.

“Impressora” de roba

Ara que les impressores 3D ja estan de moda, arriba una nova revolució: les “impressores” de roba. Però no es tracta d’imprimir un dibuix sobre un teixit (en aquest cas ens hauríem estalviat les cometes) sinó de que la màquina creï la peça de roba que ens interessa.



Igual com en el cas de les impressores 3D, això obre la porta a que en un futur puguem tenir a casa una màquina que ens creï les peces de roba a mida segons les nostres necessitats.

La màquina, que és de codi obert, es diu OpenKnit.

Al blog de Hack a Day trobareu accés a OpenKnit i alguna altra del mateix estil.

Estalvi d’energia a la llar – Aigua calenta 1

Estalviar aigua és també estalviar energia ja que cal força energia per transportar, filtrar i potabilitzar l’aigua. Si, a sobre, és aigua calenta l’estalvi és més important.

A l’hora d’escalfar aigua, els sistemes més eficients són els escalfadors de gas. Però com aquí hem vingut a parlar d’electricitat, anem a comentar els elèctrics.

Hi ha dos tipus d’escalfadors elèctrics: els instantanis i els d’acumulació. En els instantanis l’aigua s’escalfa en el moment de fer-la servir. Són els més adequats quan només tenim un punt de consum d’aigua calenta o en llars de més d’una planta quan hi ha un punt de consum molt allunyat de la resta. En canvi, no són gaire adequats per alimentar tots els punts de consum d’una llar.

Els escalfadors d’acumulació (coneguts com a termos) són els més adequats per a tota la casa. Tota l’aigua del dipòsit (típicament de 30 a 300 litres) es manté a la temperatura fixada durant tot el dia. Cal tenir present que si només es gasta aigua a unes hores determinades, es gasta molta energia mantenint-la calenta la resta del temps. Per això en els casos d’us ocasional és millor l’escalfador instantani.

Aprenent a programar amb Scratch

Els llenguatges de programació tenen dos inconvenients: són molt abstractes i molt estrictes. Quan es comença a programar, el més empipador és l’enorme quantitat d’errades que surten cada cop que es compila o executa un programa.

Per ensenyar als nens a programar, cal un llenguatge fàcil de comprendre, que sigui interpretat (no cal esperar a que es compili) i que t’eviti cometre errades de sintaxi mentre estàs fent el programa.

Hi ha hagut diversos intents de crear llenguatges amb aquestes característiques però n’hi ha un que, a més, és divertit i permet crear jocs fàcilment. I, a més, incorpora un personatge simpàtic com a primer protagonista (sense haver de perdre temps creant el personatge. Aquest entorn de programació es diu Scratch i ha estat creat en el sí del MIT.



El llenguatge de programació és de tipus gràfic, el que facilita l’ús per a nens (es recomana a partir de vuit anys). Una part de les pàgines estan disponibles en català. A més, hi ha un divertidíssim llibre (en anglès, això sí) per aprendre les bases del llenguatge de manera entretinguda.

Combinant sistemes: BrickPi

Ja fa força temps vam parlar de la placa Raspberry Pi que ens permetia tenir un sistema informàtic a molt baix cost i amb capacitat d’entrades i sortides per aplicacions de tipus hobby. Però fer objectes que es mouen no és tant fàcil ja que la construcció mecànica té les seves dificultats.



D’altra banda tenim el sistema LEGO que ens dóna molta flexibilitat per muntar la part mecànica i amb el LEGO MINDSTORMS podem dotar els nostres sistemes de sensors i moviment.



Però... per què no els combinem? Això ja ho ha pensat algú i d’aquí ha sortit BrickPi. Una placa Raspberry Pi adaptada per combinar-se amb el LEGO MINDSTORMS i amb capacitat per controlar quatre motors i cinc sensors (el mòdul NXT de LEGO n’admet, respectivament, tres i quatre).