La nostra societat depèn, cada cop més, dels avenços en ciència i tecnologia. Hi ha malalties que havien causat una elevada mortaldat que ara estan quasi eradicades, afeccions intractables fa pocs anys que ara tenen cura, solucions tecnològiques que ens fan la vida més fàcil, etc.
Però, d’altra banda, fa anys que es parla de la manca de vocacions científiques i tecnològiques. A la major part del món falten metges, enginyeres i tantes altres professions que requereixen uns quants anys d’estudi. La major part dels nostres infants i joves volen guanyar-se la vida fent de futbolistes, influenciadors, etc.; sense tenir en compte que d’aquestes “professions”, que no requereixen anys d’estudi, només en pot viure un percentatge molt petit de la població i en molts casos només durant uns anys. Tots ells, això sí, s’aprofiten cada dia dels avenços científics i tècnics dels darrers anys.
Escric això després de llegir un article de la revista Mètode en el qual la Laia Torres es lamenta de la recent desaparició de les revistes Investigación y Ciencia (amb quasi mig segle d’història) i Mente y Cerebro (que tenia més de vint anys d’existència) i comenta algunes de les possibles causes que hi han portat.
La majoria de la població interessada en ciència tendeix a informar-se mitjançant el web, probablement per estalviar costos, i en molts casos mirant vídeos, que estalvien de llegir; una activitat que cada cop es fa menys, especialment els joves. Però no ens enganyem, informar-se a través d’internet té dos greus inconvenients: per un costat, és molt difícil diferenciar les informacions fiables i contrastades de les informacions poc rigoroses i les meres especulacions; per un altre, els algorismes de cerca de contingut se centren en els temes que sembla que ens interessen i tendeixen a mostrar-nos només aquests àmbits i, com a molt, els afins.
Mentrestant, celebrem que existeixi la revista Mètode, referent de la divulgació científica en català, i esperem que segueixi existint durant molts anys.
