23 d’oct. 2023

Tires de LED ultraflexibles

Les tires de LED nOOds són conjunts de LED disposats al llarg d'una funda. Estan tots connectats en paral·lel i tots tenen el mateix color. Són molt flexibles i fan una llum molt difusa, ideal per imitar els antics rètols de neó.

Tires de LED

En podem trobar de 300 mm de llarg en colors vermell, verd, blau, groc, rosa i blanc. Per alimentar les tires de 300 mm cal posar una resistència en sèrie; de 50 Ω si treballem a 3 V i de 220 Ω si ho fem a 5 V. En cas d'alimentar, sense microcontrolador, amb una pila de botó de 3 V no caldrà posar cap resistència.

Tira de LED

També en podem trobar de blancs de 130 mm, 600 mm i 1200 mm de llarg; però en aquests casos cal consultar quines són les tensions i resistències que cal fer servir.

Tira de LED

Podeu consultar-ne la guia d'ús.

16 d’oct. 2023

La placa MochiCard

La MochiCard és una placa d’aprenentatge de programació i microcontroladors molt versàtil i amb forma de cara de gat. La versió 1 incorpora una matriu de 5 x 8 LED, un sensor de llum, un sensor de temperatura, un LED RGB i tres polsadors. Hi ha una versió 2 que incorpora, a més dels esmentats, un sensor d’humitat, un segon LED RGB i tres polsadors més.

MochiCard

Es programa amb un llenguatge de blocs, similar a Scratch.

Programa

Podeu trobar més informació al web de MochiCard.

9 d’oct. 2023

La divulgació de la ciència està en crisi?

La nostra societat depèn, cada cop més, dels avenços en ciència i tecnologia. Hi ha malalties que havien causat una elevada mortaldat que ara estan quasi eradicades, afeccions intractables fa pocs anys que ara tenen cura, solucions tecnològiques que ens fan la vida més fàcil, etc.

Però, d’altra banda, fa anys que es parla de la manca de vocacions científiques i tecnològiques. A la major part del món falten metges, enginyeres i tantes altres professions que requereixen uns quants anys d’estudi. La major part dels nostres infants i joves volen guanyar-se la vida fent de futbolistes, influenciadors, etc.; sense tenir en compte que d’aquestes “professions”, que no requereixen anys d’estudi, només en pot viure un percentatge molt petit de la població i en molts casos només durant uns anys. Tots ells, això sí, s’aprofiten cada dia dels avenços científics i tècnics dels darrers anys.

Investigación y ciencia

Escric això després de llegir un article de la revista Mètode en el qual la Laia Torres es lamenta de la recent desaparició de les revistes Investigación y Ciencia (amb quasi mig segle d’història) i Mente y Cerebro (que tenia més de vint anys d’existència) i comenta algunes de les possibles causes que hi han portat.

Mente y cerebro

La majoria de la població interessada en ciència tendeix a informar-se mitjançant el web, probablement per estalviar costos, i en molts casos mirant vídeos, que estalvien de llegir; una activitat que cada cop es fa menys, especialment els joves. Però no ens enganyem, informar-se a través d’internet té dos greus inconvenients: per un costat, és molt difícil diferenciar les informacions fiables i contrastades de les informacions poc rigoroses i les meres especulacions; per un altre, els algorismes de cerca de contingut se centren en els temes que sembla que ens interessen i tendeixen a mostrar-nos només aquests àmbits i, com a molt, els afins.

Mètode

Mentrestant, celebrem que existeixi la revista Mètode, referent de la divulgació científica en català, i esperem que segueixi existint durant molts anys.

2 d’oct. 2023

El joc de la mobilitat urbana

El passat mes de juliol es va defensar el treball de final de la Julia. El seu projecte, The Urban Mobility Board Game, ha consistit en la creació d’un joc de taula que fa èmfasi en la planificació d’infraestructures per a la mobilitat urbana.

Tauler de joc

En el taulell de joc podem trobar diferents punts importants de la ciutat (París, en el cas del joc presentat) units per carrils bici i línies de metro i autobús. Hi ha uns passatgers, alguns amb necessitats especials, que s’han de moure d’un lloc a un altre.

Carta de passatger

Els jugadors, que actuen com a agents en la planificació de la mobilitat, han d’anar decidint en què és millor invertir (carrils bici, metro o bus); però han de tenir en compte els diners disponibles i les emissions de CO2.

Carta d'agent

És un joc col·laboratiu, no competitiu, i, per tant, l’objectiu és maximitzar el benefici conjunt; és tenen en compte les infraestructures construïdes, el temps trigat pels passatgers, les emissions de CO2 i la despesa.

18 de set. 2023

Cinquantè aniversari de Pong, el primer videojoc d’ús massiu

El passat novembre es van complir cinquanta anys de la creació de Pong, l’any 1972. Pong era un joc molt senzill que simulava una partida de tennis de taula en una pantalla de televisió en blanc i negre. La resolució era molt baixa de manera que les pales eren barres rectangulars, la pilots un quadrat i la indicació de la puntuació emprava uns dígits molt senzills.

Pantalla del Pong

Mai me n’havia preocupat gaire, però pensava que el joc estaria basat en un microprocessador; per exemple en el 4004 d’Intel, que es va comercialitzar uns mesos abans. Llegint, però, un article de la revista IEEE Spectrum m’he assabentat que Pong funcionava a base de circuits integrats digitals, sense cap tipus de lògica programada.

Màquina de Pong

Si us ha picat la curiositat, en aquest document podeu trobar com estava fet el joc. A l’article de la revista IEEE Spectrum, l’Allison Marsh es pregunta per què un joc com el Pong, més aviat avorrit, va tenir tant d’èxit i ho comenta amb algunes persones.

19 de juny 2023

Els cirurgians del futur seran robots?

Potser no ho sabeu, però moltes de les cirurgies actuals, especialment les que requereixen treballar en espais reduïts, són fetes per un robot controlat per un cirurgià humà. Aquesta forma de treballar permet combinar les reduïdes mides de l’extrem de treball del robot, que poden accedir a zones petites i difícils, amb les capacitats d’un cirurgià entrenat i amb anys d’experiència.

Robot cirurgià

Però recentment s’ha publicat un estudi que mostra que és possible que un robot convenientment programat faci, ell tot sol, la intervenció i, a més, en un temps menor. De moment és un únic estudi sobre uns exemples concrets i falta molt encara per a que això es pugui generalitzar per fer cirurgies reals; però ens diu cap on avança la tecnologia.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

12 de juny 2023

La màquina de raig violeta ho podia curar quasi tot

A la revista IEEE Spectrum he trobat un reportatge sobre un aparell del qual no havia sentit parlar: la màquina de raig violeta.

Màquina de raig violeta

Aquesta màquina combina una bobina de Tesla, que permet generar una tensió relativament alta, i un tub Geissler, en el qual l’aire es pot ionitzar i produir petites descàrregues.

Cartell publicitari

L’aparell, en diferents versions, es va comercialitzar durant la primera meitat del segle XX i, segons els fabricants, permetia curar moltíssimes malalties. Després, com era d'esperar, va resultar que això no era cert.

Fullet publicitari

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.