Petits passos en el reciclatge i la reparabilitat d’ordinadors

Tots som conscients (o hauríem de ser-ho) que tenim un problema d’excés de deixalles. Per reduir la nostra petjada en aquest aspecte calen accions com reduir el consum, reparar molt més i reciclar les deixalles, entre altres. Un camp especialment important en el qual aplicar això és el de l’electrònica, perquè molts dels materials que es fan servir són escassos i difícils d’aconseguir, a més de perillosos per al medi ambient.

Ja hem parlat alguna vegada del dret a reparar, avui comentem que sembla que alguns fabricants comencen a fer passos en aquest sentit. Llegeixo en un article de Matthew S. Smith que alguns fabricants (LG, Apple, Lenovo, etc.) estan començant a fer alguns aparells emprant, parcialment, materials reciclats. És, sens dubte, un pas endavant, però no és per tirar coets; fixem-nos que a la frase hi surt dues vegades la paraula alguns i també la paraula parcialment. Encara calen moltes més accions.

També llegeixo que Dell ha decidit crear un ordinador portàtil que pot ser desmuntat i reparat. Un altre pas significatiu cap a una tendència que ens hauria de portar, tan ràpidament com sigui possible, a que tots els aparells que es fabriquin compleixin aquesta condició.

Podeu llegir l’article a la revista IEEE Spectrum.

L’electrificació d’Àfrica: una assignatura pendent

En el nostre entorn més immediat o conegut l’electricitat arriba a quasi tot arreu. I en els pocs llocs on no arriba la xarxa elèctrica hi ha alguns sistema basat en un aerogenerador, unes plaques fotovoltaiques o, en el pitjor dels casos, un generador dièsel. Però això no és així en una part molt important d’Àfrica.

Sí hi ha una electrificació molt elevada a Sudàfrica i als països que limiten amb el Mediterrani. També hi ha una electrificació elevada en una colla de països de la costa però, en canvi, a l’interior del continent l’electrificació és baixíssima, similar a la que hi havia als països més desenvolupats a finals del segle XIX.

Podeu trobar més informació i un mapa interactiu a la revista IEEE Spectrum.

Bangle.js 2 - Rellotge intel·ligent personalitzable

Els rellotges intel·ligents permeten tenir molta informació al canell i n’hi ha una colla de models al mercat. Però si t’agrada programar, potser en la majoria trobaràs a faltar la possibilitat de personalitzar-lo en forma avançada. El Bangle.js 2 senzill, compacte, energèticament eficient i que es pot programar en JavaScript.

Inclou acceleròmetre, magnetòmetre, GPS, mesurador de ritme cardíac, mesura de pressió i temperatura de l’aire i altres funcionalitats. Podeu trobar més informació al web d’Adafruit.

Transductor de conducció òssia

Normalment escoltem el so que es propaga a través de l’aire. Per convertir un senyal digital en ones de so a l’aire fem servir altaveus o auriculars, que són altaveus petits. Però el so també es propaga a través dels sòlids. La majoria deveu haver fet l’experiment dels dos gots units mitjançant un cordill tibant o haureu vist alguna pel·lícula en la qual un dels personatges aplica l’orella a la via per saber si ve un tren.

L’element que comentem avui està pensat per ser aplicat a l’os de l’orella o a la mandíbula per transmetre el so al cap i així fer que aquest sigui audible només per a la persona que porta el dispositiu. També és possible, per exemple, aplicar el dispositiu al colze per sentir el so ficant-se el dit a l’orella. Si apliquem el dispositiu sobre una superfície que pugui vibrar la convertirem en un altaveu.

Podeu trobar més informació al web d’Adafruit.

Càpsula de micròfon feta a casa

Res millor per entendre com funcionen les coses que fer-se-les. En Michaeljtbrooks ens proposa, en aquest cas, fer-nos a casa (o a un espai maker) una càpsula de micròfon de condensador.

En la descripció que dona a Instructables ens explica els materials que es fan servir en els micròfons comercials i ens proposa substituir-los per elements que podem tenir a casa o fàcils d’aconseguir, com placa de circuit imprès o cinta adhesiva.

Sensor de color de baix cost

Encara que existeixen sensors de color, no són elements econòmics i senzills de fer servir. Poca gent coneix, però, una alternativa de baix cost que, per a moltes aplicacions, té uns resultats acceptables.

Els fotodíodes són sensors de llum eficients però, de fet, podem fer servir qualsevol LED com a sensor de llum; l’eficiència serà menor però el preu serà molt més econòmic. A més, els LED d’un color determinat són sensibles a la llum d’aquell mateix color. Així, amb un LED vermell podem tenir un sensor de llum vermella.

Si agafem un LED multicolor de càtode comú (un negatiu comú i tres positius, un per a cada color) tindrem un sensor de color. Només cal connectar la pota comuna al negatiu (GND) del microcontrolador i les tres potes a tres entrades analògiques.

Atès que és un sensor de baixa sensibilitat, caldrà una bona il·luminació (amb llum blanca) de l’objecte del qual volem saber el color.

En aquesta pàgina d’Instructables hi trobareu una explicació més acurada del principi teòric, l’esquema de connexions i un programa de mostra.

Emmagatzemar energia en sorra calenta

Un dels principals problemes de les energies renovables és la fluctuació de la seva generació. Si es vol augmentar la dependència d’aquestes energies es fa necessari emmagatzemar-la quan se’n produeix per poder-la recuperar quan la producció és escassa o nul·la. Ja hi ha en servei algunes formes d’emmagatzematge com les centrals hidroelèctriques reversibles o les bateries i altres estan en experimentació, com els sistemes per gravetat, els globus, l'aire comprimit, el metà, etc. Avui comentem una altra forma.

L’empresa Polar Night Energy està estudiant la possibilitat d’emmagatzemar energia en sorra calenta. El sistema consisteix en agafar l’energia sobrera i, amb unes resistències, fer-la servir per escalfar sorra; això podria permetre conservar l’energia durant setmanes o mesos. El sistema és útil per obtenir aire calent o aigua calenta però, de moment, no és útil per generar electricitat; ja que els sistemes actuals de conversió de calor en energia elèctrica són poc eficients. El sistema pot ser molt interessant, però, en països freds; especialment en aquells que ja disposen de sistemes de distribució d’aigua calenta i calefacció.