Planxa de surf de neu amb LED

Aquesta planxa de surf de neu, dissenyada per Erin St Blaine, incorpora uns LED que fan efectes de llum que canvien en funció dels moviments.

En aquesta pàgina podeu trobar les instruccions de muntatge i el programa.

Circuit imprès sobre la pell

Cada cop hi ha més dispositius que mesuren paràmetres del cos humà. En alguns casos seria molt útil poder posar els dispositius directament sobre la pell per fer un circuit imprès; però, fins ara, això era impossible. Si bé sobre altres suports es pot fer un circuit imprès per sinteritzat, en el cas de la pell humana la cosa era impossible perquè les condicions que implicava la sinterització no eren compatibles amb la pell humana.

Recentment, un grup de recerca de la Universitat Estatal de Pennsilvània ha trobat una forma alternativa per aconseguir fer aquest tipus de circuits. Per tant, no serà estrany en un futur proper veure recerques en el camp dels sensors aplicats directament en aquest tipus de circuits.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Piles de combustible basades en espinacs

Un grup de recerca de l’American University ha descobert que els espinacs poden actuar com a catalitzador per millorar el rendiment de les piles de combustible. EL descobriment, que encara està en una fase molt inicial, també podria servir per millorar les bateries de metall-aire.

La preparació dels espinacs que utilitzen recorda una recepta de cuina per preparar un batut.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Microxarxa vestible

La generació d’electricitat a partir del moviment o el fregament (triboelectricitat) ja és possible i permet alimentar petits consums. També hi ha investigadors que estan treballant en piles de combustible basades en la suor. Però aquests dos mètodes tenen un inconvenient, no donen energia de manera continuada; per això cal algun sistema d’emmagatzematge.

A partir d’aquesta idea, un equip de la Universitat de Califòrnia, San Diego, va tenir la idea de crear una microxarxa que incorpori aquests dos mètodes de generació i supercondensadors, la primera microxarxa vestible.

Podeu trobar més informació al web de Tech Xplore.

Els raigs X a la sabateria

Actualment la realització de radiografies està molt limitada, amb temps d’exposició molt curts i moltes precaucions però al segle passat, durant algunes dècades, els raigs X es van fer servir àmpliament i amb ben poques precaucions.

No era estrany que en una revisió mèdica rutinària el metge mirés al pacient per la pantalla. No era una fotografia amb una exposició pràcticament instantània sinó una exposició que podia durar alguns minuts, amb el pacient entre la font de raigs X i la pantalla i el metge darrere la pantalla. En pediatria era normal que els pares es situessin al costat del metge i, per tant, estiguessin exposats a la radiació.

Els raigs X també es feien servir per a altres aplicacions més prescindibles. No era estrany trobar aquests aparells en sabateries, on es feien servir per veure si el número de sabata escollit era l’adequat. En aquest cas, l’exposició durava tant com fos necessari per fer la comprovació.

Poc a poc van anant quedar clars els riscos de la radiació i es van anar establint límits, deixant com a relíquies històriques tots els dispositius d’exposició indeterminada. Podeu llegir una explicació més detallada a la revista IEEESpectrum.

Dia de la inventora

El 9 de novembre es celebra el dia de l’inventor però, curiosament, se celebra en aquesta data en honor al naixement de Hedwig Eva Maria Kiesler, més coneguda com Hedy Lamarr, que fou la inventora del sistema de codificació de transmissions per espectre eixamplat que, entre altres, es fa servir al GPS i al Wi-Fi.

Per reivindicar que també es pot inventar sent dona, com la pròpia Hedy, s’han creat els premis del Dia de la inventora, de la mà d’ENGINY-era i CASIO, sota el lema "Mi inventora preferida". Es poden presentar treballs fins a l’11 de febrer, dia internacional de la dona i la nena en la ciència. Animeu-vos a participar!

No oblideu que al web Dones destacades en ciència i tecnologia teniu les dades de més de 1200 inventores i científiques. Si poseu “invent” al cercador obtindreu els noms de vora 150 dones inventores perquè pugueu triar la que més s’adapti als vostres interessos.

Si deixem de canviar l’hora, quin horari mantenim?

Com cada any per aquestes dates, s’ha obert el debat sobre si cal canviar l’hora o no i, en cas que no es canviï, quin horari deixem.

Astronòmicament, el raonable seria fer servir l’horari solar, de manera que al migdia el Sol estigui al zenit i, en tot cas, adaptar els horaris de les nostres activitats a la llum solar. Aquest és l’horari que es va fer servir durant segles i era l’activitat de les persones la que s’adaptava a l’horari. Després es va optar per sumar una hora (el que ara anomenem horari d’hivern) i la motivació va ser política, era l’horari del centre d’Europa (Alemanya, per ser més exactes). Finalment, vam establir el canvi d’horari als anys 1970 per intentar estalviar energia.

Les bombetes i fluorescents que hi havia als anys 1970 eren molt ineficients i consumien molta energia, de manera que l’enllumenat (domèstic, públic, laboral, etc.) era un percentatge significatiu del consum energètic. Amb el canvi horari també es desplaçava d’hora l’ús d’alguns aparells elèctrics. Actualment, però, els canvis en els sistemes d’enllumenat i en els usos de l’electricitat fan que aquest canvi no tingui justificació. Fa anys que es parla de mantenir el mateix horari tot l’any però, de moment, no s’ha fet.

Aquest debat va acompanyat d’un altre, molt més significatiu. Si fixem l’horari, en quina de les opcions?

La taula següent té les hores de sortida i posta de sol a Barcelona per a quatre dates del calendari, que aproximadament coincideixen amb els canvis d’estació. En cada cas, s’indica l’hora segons si es fa servir l’horari d’estiu, el d’hivern o el solar. Les caselles marcades en color són les corresponents a l’horari actual.

D’entrada, sembla que si féssim una votació l’horari solar tindria pocs adeptes ja que s’adaptaria molt poc amb els nostres costums laborals i d’oci. Amb l’horari d’hivern resultaria que es faria fosc poc després que els infants sortissin d’escola i quan les persones que treballen fins a mitja tarda surten. Amb l’horari d’estiu ens trobaríem que al desembre el sol sortiria quan la major part de les persones ja estarien treballant o a classe, un horari poc adequat per a les feines a l’aire lliure.

L’horari perfecte no existeix i, triem el que triem, sempre hi ha inconvenients a l’hivern, quan el dia és més curt. Cadascú, en funció de les seves activitats i el seu organisme, pot pensar quin dels dos creu que és el millor. L’important, però és que deixin de canviar-lo dos cops l’any.