Com cada any per aquestes dates, s’ha obert el debat sobre si cal canviar l’hora o no i, en cas que no es canviï, quin horari deixem.
Astronòmicament, el raonable seria fer servir l’horari solar, de manera que al migdia el Sol estigui al zenit i, en tot cas, adaptar els horaris de les nostres activitats a la llum solar. Aquest és l’horari que es va fer servir durant segles i era l’activitat de les persones la que s’adaptava a l’horari. Després es va optar per sumar una hora (el que ara anomenem horari d’hivern) i la motivació va ser política, era l’horari del centre d’Europa (Alemanya, per ser més exactes). Finalment, vam establir el canvi d’horari als anys 1970 per intentar estalviar energia.
Les bombetes i fluorescents que hi havia als anys 1970 eren molt ineficients i consumien molta energia, de manera que l’enllumenat (domèstic, públic, laboral, etc.) era un percentatge significatiu del consum energètic. Amb el canvi horari també es desplaçava d’hora l’ús d’alguns aparells elèctrics. Actualment, però, els canvis en els sistemes d’enllumenat i en els usos de l’electricitat fan que aquest canvi no tingui justificació. Fa anys que es parla de mantenir el mateix horari tot l’any però, de moment, no s’ha fet.
Aquest debat va acompanyat d’un altre, molt més significatiu. Si fixem l’horari, en quina de les opcions?
La taula següent té les hores de sortida i posta de sol a Barcelona per a quatre dates del calendari, que aproximadament coincideixen amb els canvis d’estació. En cada cas, s’indica l’hora segons si es fa servir l’horari d’estiu, el d’hivern o el solar. Les caselles marcades en color són les corresponents a l’horari actual.
D’entrada, sembla que si féssim una votació l’horari solar tindria pocs adeptes ja que s’adaptaria molt poc amb els nostres costums laborals i d’oci. Amb l’horari d’hivern resultaria que es faria fosc poc després que els infants sortissin d’escola i quan les persones que treballen fins a mitja tarda surten. Amb l’horari d’estiu ens trobaríem que al desembre el sol sortiria quan la major part de les persones ja estarien treballant o a classe, un horari poc adequat per a les feines a l’aire lliure.
L’horari perfecte no existeix i, triem el que triem, sempre hi ha inconvenients a l’hivern, quan el dia és més curt. Cadascú, en funció de les seves activitats i el seu organisme, pot pensar quin dels dos creu que és el millor. L’important, però és que deixin de canviar-lo dos cops l’any.
