Retornar parcialment la vista a les persones cegues

Argus II és un projecte de la Universitat del Sud de Califòrnia liderat per Mark Humayun que permet a les persones cegues (que no tinguin afectacions al nervi òptic) recuperar part de la visió. Els usuaris als que s’ha implantat Argus II no tenen una visió completa però sí poden veure límits i contorns, la qual cosa ja representa un salt qualitatiu a la seva vida.

El sistema parteix de les imatges que capta una càmera situada a les ulleres de l’usuari. La informació de la imatge és tractada per convertir-la en els senyals necessaris per estimular el nervi òptic. Un conjunt de seixanta elèctrodes s’encarrega de connectar el sistema al nervi òptic i el cervell fa la resta.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Emmagatzematge de dades en vidre

Al món es genera cada dia una enorme quantitat d’informació. Una bona part no es guarda i la que sí s’emmagatzema es registra en sistemes magnètics (discs durs i cintes). També disposem dels sistemes d’emmagatzematge òptic (bàsicament CD, DVD i Blu-ray) però que cada cop s’empren menys.

Per emmagatzemar informació que s’ha de consultar poc sovint convindria disposar d’algun sistema millor i, especialment, més fiable que els sistemes de discos òptics. Aquí és on entra en joc l’emmagatzematge en vidre, una tecnologia que s’està desenvolupant sota el lideratge de Microsoft. Recentment han aconseguit gravar, de manera confiable, uns 75 GB en una peça de vidre de la mida d’una nota adhesiva. Com a anècdota, en col·laboració amb Warner Bros. van gravar la pel·lícula Superman (1978) en l'element que es mostra a la fotografia.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Arduino Portenta

A vegades ens cal un microcontrolador més potent i hi ha unes quantes opcions al mercat. Si les nostres necessitats van més enllà, tenim l’Arduino Portenta. Aquest microcontrolador té dos nuclis, el que equival a tenir dos microcontroladors funcionant en paral·lel. Un dels nuclis treballa a 240 MHz i l’altre a 480 MHz, molt lluny dels 16 MHz de l’Arduino UNO. La placa, a més, incorpora connexions Ethernet, Wi-Fi i Bluetooth.

Es pot programar des de l’entorn Arduino i està previst que més endavant sigui programable en MicroPython i JavaScript. Aquesta placa ens pot permetre, per exemple, fer aplicacions en les que hi intervinguin xarxes neuronals o en les que ens calgui tenir un nucli calculant de forma ràpida mentre l’altra està pendent dels sensors, les comunicacions o altres esdeveniments.

Podeu trobar més informació al web d’Arduino.

Finestres amb cancel·lació de soroll

Al mercat hi ha auriculars amb cancel·lació de soroll, és a dir que porten un sensor a la part externa que capta el soroll que ens envolta, generen el so complementari a aquest soroll i l’afegeixen al so que pretenem escoltar. D’aquesta manera, a les nostres orelles arriba només el so desitjat sense sorolls pertorbadors.

La clau per a que la tecnologia funcioni és que l’espai on es vol eliminar el soroll sigui petit, ja que en cas contrari potser eliminaríem el soroll en una zona i l’augmentaríem en una altra. Una evolució d’aquesta tecnologia també es fa servir en avions i automòbils però amb una sofisticació superior ja que l’espai on es vol eliminar el soroll és força més gran.

Un equip de la Universitat Tecnològica de Nanyang (Singapur) ha creat un sistema per a les finestres que no arriba a cancel·lar el soroll però sí reduir-lo a nivells molt inferiors. Es tracta de situar vint-i-quatre petits altaveus, connectats a l’equip que cancel·la el soroll, en la finestra.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Gakutensoku, el misteri del robot desaparegut

L’any 1926, Makoto Nishimura, un biòleg japonès influït per l’aparició de la robòtica i també per algunes novel·les de ciència ficció, va començar a construir, sense coneixements previs de mecànica o electricitat, un robot hominoide. El robot, accionat mitjançant sistemes pneumàtics, s’havia d’assemblar tant com es pogués a un ésser humà, tant en aspecte com pels seus moviments i les seves expressions facials.

El robot, a qui es va posar el nom de Gakutensoku i que media uns tres metres d’alçada, va ser presentat el setembre de 1928 a Kyoto i després fou mostrat a diverses ciutats del Japó, Corea i la Xina. El 1930 va desaparèixer quan viatjava cap Alemanya i no se n’ha sabut res més. Només en queden algunes fotografies i el que el seu creador va escriure en un llibre.

Molt més recentment s’han fet dues rèpliques de Gakutensoku. La primera, el 1992, es va fer perquè sortís en una pel·lícula. En aquest cas els mecanismes i automatismes es van adaptar a la tecnologia disponible a finals del segle XX. La segona versió es va fer al 2007, intentant reproduir l’original amb la fidelitat que permetia la documentació existent. Aquesta segona rèplica anava destinada al Museu de la Ciència d'Osaka.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Microcontroladors multifil

Hi ha aplicacions que necessiten que el microcontrolador estigui pendent de dues o més tasques simultàniament. Això normalment és complicat de fer. L’alternativa de posar diversos microcontroladors no és vàlida si cal que les diferents tasques comparteixin dades.

Mbed es presenta com la solució en aquests casos. Es presenta com una biblioteca per a l’entorn Arduino però es comporta com un sistema operatiu que permet, sobre alguns microcontroladors, el funcionament multifil. D’aquesta manera, podem tenir diversos programes funcionant simultàniament i compartint la memòria i els perifèrics del microcontrolador.

A la pàgina d’Mbed podeu trobar les plaques compatibles i les característiques del sistema operatiu. També teniu disponible un comentari i un exemple a partir de la pàgina 66 del número 33 de la revista HackSpace Magazine.

Sistema per recollir els vessaments de combustible al mar

Els vessaments de combustible als mars i els oceans són freqüents i suposen un dany considerable per al medi ambient. Recuperar el petroli vessat no és senzill, ja que cal separar el petroli de l’aigua.

Avui presentem la proposta de Kevin Kennedy, un antic pescador que ha inventat i posat en marxa una metodologia de recollida i separació del petroli que permet obtenir el petroli amb poquíssima quantitat d’aigua (de l’ordre del 99 % de petroli).

Ara per ara, no ha aconseguit impulsar el seu producte perquè normalment es prioritza el volum de líquid recollit i la velocitat, sense mirar gaire la proporció entre aigua i petroli.

Podeu trobar més informació a la revista IEEE Spectrum.