Fes-te un oscil·loscopi

Si treballes amb circuits electrònics és probable que, tard o d’hora, et calgui un oscil·loscopi. Aquest dispositiu et permet veure la forma d’ona d’un senyal elèctric i mesurar-ne els seus paràmetres: amplitud, freqüència, etc. Si el dispositiu té dos canals també permet veure el desfasament entre els dos senyals, restar-los, etc.

Els oscil·loscopis són dispositius grans que valen molts diners. Però en moltes aplicacions pot ser suficient un dispositiu amb unes prestacions més limitades. Un creador que es fa dir WilkoL ens proposa fer-nos nosaltres mateixos un oscil·loscopi de dos canals basat en un microcontrolador.

Al web d’Instructables podeu trobar les instruccions per fer-ne un de semblant i el codi del programa.

Una flama en un pot

Avui comentem un projecte curiós, ideat per Dan Cogliano. Es tracta d’un pot de vidre que aparenta contenir una flama. El pot, de fet, conté una matriu de 8 x 8 LED adreçables, un microcontrolador i una bateria; l’efecte difusor que fa el recobriment del pot fa la resta. La idea es pot adaptar per a altres efectes similars.

A partir de la página 86 del número 30 de la revista HackSpace magazine hi podeu trobar el programa i els passos a seguir per fer-ne un de semblant.

Intel·ligència artificial a l’agricultura

Actualment la intel·ligència artificial està present en molts àmbits de la nostra vida encara que sovint passa desapercebuda. Un dels sectors en els que està agafant forta presència és en el de l’agricultura, especialment en finques de gran extensió.

Un dels aspectes que actualment s’està treballant és la diferenciació, a partir de les imatges, de les varietats d’un mateix tipus de gra. És un cas molt complex ja que hi ha molts híbrids diferents.

En aquest article de la revista IEEE Spectrum parlen amb un dels tècnics de l’empresa John Deere, que estan treballant en un sistema de classificació per al blat de moro. Explica que el volum de dades que arriben a emmagatzemar al núvol és dels més grans del món.

El braçalet del silenci

Estem envoltats de micròfons. Els nostres ordinadors i telèfons tenen micròfons i també els dispositius com Alexa o Siri. I no sabem si algú ens pot estar espiant fent-los servir. Per evitar el risc que algú pugui escoltar una conversa privada, un equip de la Universitat de Chicago ha creat el que anomenen braçalet del silenci.

Aquest dispositiu porta emissors d'ultrasons a tot el seu voltant que, quan es posa en marxa, emeten un soroll d'una freqüència superior a l'audible i, per tant, els humans no perceben aquests sons. Atès que és una freqüència propera a les audibles, els micròfons que hi pugui haver a les proximitats la captaran i, atès que és poc habitual, no tindran cap filtre per bloquejar-la. El resultat és que el micròfon capta un soroll similar o superior a la veu humana que en alguns moments ofega la convers i en altres fa les paraules difícils d'entendre.

Atès que el braçalet té molts emissors d'ultrasons, pot succeir que en alguns punts concrets es produeixi cancel·lació del so i, per tant, l'efecte s'anul·li; per això recomanen estar movent el braç mentre es fa servir, així potser s'aconsegueix captar algunes síl·labes però no una frase sencera.


Probablement el dispositiu es podria millorar fent que hi hagués un moviment constant dels emissors i llavors podria ser estàtic i no caldria portar-lo posat. També es podria treballar amb diversos sorolls simultanis per evitar la cancel·lació.

Podeu llegir més informació al web del projecte i en aquest article de The New York Times.

Experiments sobre radioactivitat per a que els infants facin a casa

Tranquil tothom! No estem parlant de joguines actuals sinó que, com ja hem fet algun altre cop, avui fem una mirada al passat. El joc infantil que comentarem avui ha estat considerat la joguina més perillosa de la història.

Atomic Energy Lab era un joc infantil per introduir els infants en el món de la radioactivitat i les seves aplicacions no bèl·liques que l'empresa AC Gilbert Co. va comercialitzar a partir de 1950 als Estats Units. La caixa portava unes pedres d'urani radioactiu (U-238) i fonts de radiació alfa, beta i gamma.

Es recomanava als usuaris que no traguessin el mineral de les gerres perquè si s'escampava per l'habitació podria fer augmentar la radiació natural i això afectaria als resultats dels experiments. Cap esment als riscos que la radioactivitat podia comportar.

Ja ho diuen que les joguines d'ara no són com les d'abans.


Podeu llegir més informació al número de febrer de la revista IEEE Spectrum, on també hi trobareu un vídeo en el que es mostra el contingut de la caixa.

Soldadura freda

Fa unes setmanes parlàvem sobre la reparació d'aparells. Arran d'això, algunes persones m'han preguntat què és una soldadura freda. Anem a comentar-ho.

Una soldadura freda (que no s'ha de confondre amb la soldadura en fred) es produeix en una soldadura d'estany quan els materials sobre els que s'ha aplicat el metall fos no estaven prou calents.

Quan soldem un circuit elèctric o electrònic hem de fer que la punta del soldador escalfi els elements (típicament de coure) que volem unir i llavors aplicar el fil d'estany de manera que toqui el material calent, no el soldador. Així es garanteix una bona soldadura. Si fonem l'estany amb el soldador, pot ser que els altres materials no estiguin prou calents.

Cal tenir present que, en electrònica, l'objectiu de la soldadura no és només que les dues peces s'aguantin juntes (el que seria una unió mecànica) sinó també que facin bon contacte elèctric. En cas contrari, l'aparell no funcionarà com s'espera.

Si els elements no estan prou calents quan s'aplica l'estany, aquest es refredarà i solidificarà quan els toqui però no hi quedarà superficialment adherit. Amb el temps aquesta unió s'anirà oxidant i farà mal contacte. Tampoc hem d'exagerar a l'hora d'aplicar l'escalfor ja que molts dispositius electrònics es poden avariar per excés de temperatura; cal escalfar la pota sense que el dispositiu s'escalfi massa. Això requereix pràctica. Una errada molt comuna en les persones que aprenen a soldar és bufar la soldadura perquè es refredi més de pressa. Això no s'ha de fer mai perquè sovint dona soldadures fredes.

En el cas del ratolí que comentava a l'entrada de la que he parlat abans, la primera vegada va deixar de respondre correctament als moviments i ho vaig arreglar tornant a escalfar les soldadures del fototransistor del sensor òptic. El segon cop fallava la roda i ho vaig solucionar escalfant les soldadures d'un altre fototransistor, en aquest cas el que compta els passos del gir de la roda.

Quan s'intenta fer una reparació d'aquest tipus cal vigilar perquè sovint hi ha dispositius que tenen les potes molt juntes i és fàcil que, en fondre l'estany, ens acabi quedant en contacte amb dues potes i, per tant, fent un curtcircuit.

Què fas amb els aparells que s'espatllen? [segona part]

Fa uns dies parlàvem de la possibilitat de reparar-se un mateix els aparells. Però si no ens atrevim, creiem que no en sabem prou o no tenim les eines necessàries tenim altres alternatives. Avui parlarem de les Restart Parties.

Les Restart Parties són unes trobades en les que un grup de persones disposades a reparar es posen a disposició d'altres persones que tenen algun aparell espatllat. No és un taller de reparacions, és a dir no deixes l'aparell avariat i el tornes a buscar més tard. La idea és que la persona intenta reparar l'aparell davant teu, preferiblement amb la teva participació. D'aquesta manera veus com ho fa i els raonaments que aplica i aprens a diagnosticar avaries i potser també a reparar-ne alguna. Pot succeir que l'aparell no es pugui reparar. També pot ser que calgui una peça que hagis d'anar a comprar i portar-la a una Restart Party posterior. Però, passi el que passi, la persona que porta un aparell aprendrà moltes coses.

Podeu llegir més informació al web de Restarters Barcelona, on també trobareu l'agenda de les properes Restart Parties. També us recomanem aquest vídeo en el que la Cristina Lampón, que pertany a Restarters Barcelona, explica com és una Restart Party. També us recomanem que llegiu l'entrevista a Ugo Vallauri que la revista HackSpace Magazine va publicar en el seu número 22, la trobareu a partir de la pàgina 62.