Cub de LED

Sabeu què és un cub de LED?

És una figura tridimensional formada per LED i amb forma de cub. Normalment els cubs de LED solen tenir el mateix nombre de LED en les tres dimensions. Per exemple un cub de 4 x 4 x 4 té quatre capes de 4 x 4 LED, o sigui quatre capes de 16 LED; per tant té un total de 64 LED. Habitualment hi ha un microcontrolador que s’encarrega d’anar variant quins LED estan encesos i quins apagats de manera que representen patrons preestablerts.

En aquest cas es tracta d’un cub de 8 x 8 x 8 que, per tant, requereix 512 LED. El control dels LED es fa des d’un microcontrolador. La connexió dels LED fa que no sigui necessari disposar d’una pota de sortida per a cada LED però, malgrat això, ens calen 72 sortides. Atès que el microcontrolador no en té tantes es fan servir circuits integrats que multiplexen les sortides.

Podeu trobar els passos per construir-lo al web d’Instructables.

Els vianants, el problema dels cotxes autònoms

Fa temps que es parla dels cotxes autònoms com si estiguessin a punt d’arribar però sembla que encara n’hi ha per temps, si més no fora de les autopistes i autovies. El principal problema dels vehicles sense conductor són els vianants. Moltes situacions que els conductors resolen sense massa problemes els sistemes autònoms no poden resoldre. Coses com el contacte visual i l’empatia són fonamentals en aquests casos i els vehicles autònoms no ho tenen.

Posem un parell d’exemples. Una cantonada amb un pas de vianants i una persona està amb el seu gos que s’ha aturat a fer les seves necessitats a la vorera, prop del pas de vianants. Un conductor es fixarà en la postura del gos, entendrà que no van a creuar en aquell moment i passarà. Un vehicle autònom s’aturarà i esperarà que el vianant creui o que passi el temps d’espera que té programat. Ara imaginem un carrer en obres en el que els vianants han de baixar de la vorera. Els conductors s’adonaran del problema i passaran lentament pel costat de les persones deixant una petita distància de seguretat. El vehicle autònom, en canvi, es situarà darrera el vianant i anirà, al seu pas, darrere seu i això afectarà també a tots els vehicles amb conductor que vinguin darrere.

En aquest article de la revista IEEE Spectrum parla de tot això i també de diferents picaresques i males pràctiques que poden aparèixer quan aquests vehicles estiguin disponibles si no es prenen les mesures adequades.

Pedal per passar les partitures

Avui us presento un projecte realitzat per una estudiant que ha fet el seu TFG sota la meva supervisió. Es tracta d’un pedal que permet fer avançar una partitura que s’està visualitzant a la pantalla d’una tauleta. Això permet als músics disposar de les dues mans per a la seva interpretació ja que la partitura avança, quan el músic ho desitja, prement el pedal.

El dispositiu es connecta amb la tauleta mitjançant Bluetooth de baixa energia i fa veure que és un ratolí. Un cop sincronitzat amb la tauleta pot enviar instruccions equivalents a fer girar la roda del ratolí.

Atès que el músic es pot equivocar o pot estar interpretant una partitura que conté repeticions el sistema incorpora dos pedals, un per avançar i un altre per retrocedir. A més, segons la tauleta i el tipus de partitura pot ser necessari avançar més o menys lentament. Per evitar estar prement contínuament el pedal s’han previst dos polsadors que permeten incrementar o decrementar el nombre de passos que es desplaçaran cada cop que es prem el pedal.

Podeu trobar el projecte complet a UPCommons.

Projecte: Bàscula electrònica

El darrer projecte basat en microcontroladors que han fet els meus estudiants a l’assignatura Projecte I de l’ETSEIB va ser una bàscula electrònica. Cal destacar que a segon curs encara no han estudiat electrotècnia ni electrònica i que tenien un nombre limitat d’hores per desenvolupar el seu projecte. Convé tenir, també, present que es tracta de prototipus i que, si s'hagués disposat de més temps, els dissenys i els acabats es podrien millorar. És probable també que, per motiu del temps disponible, els programes no estiguin optimitzats o continguin alguna errada.

Cada grup, segons els seus gustos, ha pogut triar les prestacions i els paràmetres de la seva bàscula. Un grup va fer el seu programa en assemblador i els altres cinc en llenguatge C.

En aquestes pàgines podeu trobar l’esquema del circuit i el programa corresponent en assemblador o en llenguatge C.

Bio-impressora 3D

Els elements tecnològics també poden ajudar a les ciències i, per descomptat, a la docència de les ciències. No sé si recordareu que fa uns nou mesos vam parlar d’un robot que ajudava a fer experiments de química i biologia. Avui presentem una “impressora 3D” que permet dipositar algues, bactèries o cèl·lules animals o vegetals en posicions predefinides de plaques de Petri.

El disseny principal (excepte el capçal) i la forma de funcionament és molt similar al de les impressores 3D. Al butlletí The Institute hi podeu trobar més informació i alguns casos d’us.

Circuits elèctrics sobre cartró

Qui diu que els elements necessaris per aprendre circuits elèctrics són cars?

Podem fer servir cinta de coure sobre cartró per fer pistes de circuit sobre les que connectar elements electrònics simples (polsadors, LED, brunzidor, etc.).

Amb això podem fer un munt de circuits i aprendre moltes coses. Per fer les unions temporals podem fer servir cables amb pinces.

Si decidim fer un pas més i posar-nos amb elements programats podem combinar aquests elements amb una placa micro:bit, circuit playground, etc.

Podeu veure alguns exemples en aquesta pàgina.

Coneixes l’Allie?

La manera com podem motivar a infants, adolescents i joves (especialment les noies) en temes de ciència i tecnologia és un tema de conversa freqüent en diversos àmbits. Molta gent fa coses i arriba al públic que arriba. Fa unes setmanes vaig descobrir a l’Allie Weber i em va semblar un bon referent.

L’Allie Weber es presenta com Robot Maker Girl i reuneix tres característiques que crec que poden facilitar que arribi i impacti en el públic desitjat:

• Té una edat similar al públic objectiu (actualment té 12 anys però va començar amb 4)
• És una noia, fet que permet atraure més al públic femení (i, probablement, també atrau igualment al masculí)
• És una maker i, per tant, fa projectes tecnològics variats

Ha rebut alguns premis i ha estat convidada a importants esdeveniments tecnològics i del mon maker. A més, manté un canal a YouTube. Realment el canvi de llengua (l’Allie parla i escriu en anglès) pot dificultar engrescar als nostres infants i adolescents però potser més endavant podem tenir una “Allie” en la nostra llengua. Qui sap? Somiar és gratuït...

La podeu trobar al twitter: @RobotMakerGirl