Les tecnologies actuals poden ajudar; com la proposta hue de Philips. La idea és que alguns llums led poden canviar de tonalitat quan succeeixen diversos esdeveniments prèviament programats. Això permet que les persones amb dèficit auditiu puguin pre-configurar les situacions auditives desitjades i adaptar-les a les seves necessitats.
2 de des. 2014
Els llums led poden ajudar a les persones amb dèficit auditiu
Com pot saber una persona sorda que sona el telèfon o que truquen a la porta?
Les tecnologies actuals poden ajudar; com la proposta hue de Philips. La idea és que alguns llums led poden canviar de tonalitat quan succeeixen diversos esdeveniments prèviament programats. Això permet que les persones amb dèficit auditiu puguin pre-configurar les situacions auditives desitjades i adaptar-les a les seves necessitats.
Les tecnologies actuals poden ajudar; com la proposta hue de Philips. La idea és que alguns llums led poden canviar de tonalitat quan succeeixen diversos esdeveniments prèviament programats. Això permet que les persones amb dèficit auditiu puguin pre-configurar les situacions auditives desitjades i adaptar-les a les seves necessitats.
1 de des. 2014
Central de gasificació
Es tracta d’una tecnologia relativament nova i, per tant, encara no està del tot madura. És un tipus de central tèrmica en el que el combustible sòlid (típicament carbó) es tracta per produir un gas combustible a partir del qual es produeix la combustió. Aquestes centrals cremen el cas seguint un cicle combinat de tal manera que s’aconsegueixen rendiments molt més elevats que si es cremés directament el combustible sòlid.
En el gràfic següent (publicat per Unesa) podem veure un esquema dels principals elements d’una central de gasificació.
Si es fa un tractament adequat del gas, s’aconsegueix una emissió de gasos contaminants molt inferior a la que es tindria si es cremés directament el combustible sòlid. Això permet cremar carbó i altres combustibles que, per motius ambientals, no es podrien cremar directament.
27 de nov. 2014
Vols saber com funciona el sistema elèctric?
Si no tens coneixements d’electricitat, el llibre La operación del sistema eléctrico para Dummies és per a tu.
En general, el llibre està molt bé i s’entén força bé el que explica. Malgrat tot, hi ha alguns apartats amb un nivell relativament elevat per al públic en general.
En el llibre hi ha participat Red Eléctrica (REE) i això es nota. Els temes referits al mercat elèctric i el sistema de transport estan explicats en profunditat, en canvi la distribució elèctrica es veu molt per sobre. Potser és excessiu el nombre de vegades que es canten les excel·lències de REE.
En qualsevol cas, el llibre és recomanable per a qui vulgui tenir una visió de com funciona el sistema elèctric sense tenir coneixements d’electricitat.
En general, el llibre està molt bé i s’entén força bé el que explica. Malgrat tot, hi ha alguns apartats amb un nivell relativament elevat per al públic en general.
En el llibre hi ha participat Red Eléctrica (REE) i això es nota. Els temes referits al mercat elèctric i el sistema de transport estan explicats en profunditat, en canvi la distribució elèctrica es veu molt per sobre. Potser és excessiu el nombre de vegades que es canten les excel·lències de REE.
En qualsevol cas, el llibre és recomanable per a qui vulgui tenir una visió de com funciona el sistema elèctric sense tenir coneixements d’electricitat.
25 de nov. 2014
Paraigua invisible
Quan vas amb paraigua, el teu entorn queda més fosc ja que la llum travessa poc la tela. A més, sempre vas topant amb els paraigües d’altres vianants. A sobre, costa que la gent et reconegui perquè no se’t veu part de la cara. Tot són inconvenients.
Tot resolt amb el nou paraigua invisible. L’invent, d’uns enginyers aeronàutics xinesos és un mànec que a la punta hi té uns difusors que deixen anar aire a pressió. Aquest aire crea una mena de mampara que no deixa passar les gotes de pluja.
Això sí, quan agafis el teu paraigua invisible no oblidis portar piles de recanvi.
Tot resolt amb el nou paraigua invisible. L’invent, d’uns enginyers aeronàutics xinesos és un mànec que a la punta hi té uns difusors que deixen anar aire a pressió. Aquest aire crea una mena de mampara que no deixa passar les gotes de pluja.
Això sí, quan agafis el teu paraigua invisible no oblidis portar piles de recanvi.
24 de nov. 2014
Central incineradora de residus
És un tipus particular de central tèrmica de combustió en la que el combustible són residus sòlids urbans (RSU).
Atès que un procés tèrmic sempre té un rendiment relativament baix, només és recomanable fer servir aquells residus que no són aprofitables en altres processos. Per tant, una bona gestió ambiental separarà els elements inorgànics fàcilment reciclables (cartró, metalls, piles, vidre, etc.) i la matèria orgànica (que es pot compostar) i deixarà només els residus de difícil aprofitament.
En el gràfic següent (publicat per Unesa) podem veure un esquema dels principals elements d’una central incineradora RSU.
És, sens dubte un procés contaminant però sempre serà més respectuós amb el medi que llençar els residus a un abocador o cremar-los sense aprofitar-ne l’escalfor generada.
20 de nov. 2014
Un nou sistema per emmagatzemar energia elèctrica
El mètode tradicional per emmagatzemar energia elèctrica en grans quantitats són les centrals hidroelèctriques de bombeig. Ara una empresa del Canada proposa un ou mètode: globus d’aire comprimit.
La idea consisteix en posar uns globus de grans dimensions al fons del mar o d’un llac i emmagatzemar-hi aire comprimit. La idea és que cada globus pugui emmagatzemar de l’ordre de 20 o 30 MW i que s’instal·li a profunditats preferiblement superiors a 100 metres. La pressió que l’aigua exerceix sobre el globus intervé favorablement a l’hora de recuperar l’energia emmagatzemada però, en canvi, és un inconvenient a l’hora d’injectar-hi l’aire comprimit que pot arribar a temperatures força altes.
De moment el sistema està en proves. D’aquí uns anys veurem si realment val la pena.
Podeu llegir més informació al número d’agost de la revista IEEE Spectrum.
La idea consisteix en posar uns globus de grans dimensions al fons del mar o d’un llac i emmagatzemar-hi aire comprimit. La idea és que cada globus pugui emmagatzemar de l’ordre de 20 o 30 MW i que s’instal·li a profunditats preferiblement superiors a 100 metres. La pressió que l’aigua exerceix sobre el globus intervé favorablement a l’hora de recuperar l’energia emmagatzemada però, en canvi, és un inconvenient a l’hora d’injectar-hi l’aire comprimit que pot arribar a temperatures força altes.
De moment el sistema està en proves. D’aquí uns anys veurem si realment val la pena.
Podeu llegir més informació al número d’agost de la revista IEEE Spectrum.
18 de nov. 2014
Centrals de bombeig amb regulació
En les centrals hidroelèctriques reversibles, com en totes les centrals hidràuliques, és fàcil regular la potència generada. En canvi, no és senzill regular la potència en bombeig.
A la central Grimsel 2 (a Suïssa) la variació de potència consumida en bombeig es feia a salts, a base d’engegar o no cada un dels quatre grups. Si en algun moment el sistema elèctric requeria un valor de consum intermedi, el que feien era engegar un grup sencer més i compensar la diferència engegant un altre grup en mode generador; que sí permet regulació. Evidentment aquest mètode és molt poc eficient ja que s’està fent baixar una part de l’aigua que s’està pujant.
La nova instal·lació d’aquesta central inclou dos convertidors de 50 MW que permeten accionar el grup en bombeig a velocitat variable i, per tant, a cabal variable. Amb el nou convertidor, el grup pot consumir entre 60 (mínim que admet la bomba) i 100 MW que poden anar variant segons les necessitats.
Podeu trobar més informació a partir de la pàgina 42 del número 2/2014 de la revista ABB review.
A la central Grimsel 2 (a Suïssa) la variació de potència consumida en bombeig es feia a salts, a base d’engegar o no cada un dels quatre grups. Si en algun moment el sistema elèctric requeria un valor de consum intermedi, el que feien era engegar un grup sencer més i compensar la diferència engegant un altre grup en mode generador; que sí permet regulació. Evidentment aquest mètode és molt poc eficient ja que s’està fent baixar una part de l’aigua que s’està pujant.
La nova instal·lació d’aquesta central inclou dos convertidors de 50 MW que permeten accionar el grup en bombeig a velocitat variable i, per tant, a cabal variable. Amb el nou convertidor, el grup pot consumir entre 60 (mínim que admet la bomba) i 100 MW que poden anar variant segons les necessitats.
Podeu trobar més informació a partir de la pàgina 42 del número 2/2014 de la revista ABB review.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


