Connexions ben fetes

Els que ens dediquem a l’electricitat ens trobem en que quan anem de visita sovint ens diuen “Ja que ets aquí, podries…” i ens toca reparar coses. I sovint amb unes eines poc adequades.

Quan remenes instal·lacions elèctriques, sovint trobes sorpreses.

Una de les més freqüents és que les unions de cables estiguin fetes retorçant els cables entre ells sense cap element addicional que garanteixi el bon contacte. Per tal que dos o més cables estiguin ben units cal que un element asseguri que hi ha una bona pressió entre ells per tal que el contacte elèctric sigui bo. Si no hi ha una bona pressió el contacte és deficient i s’escalfarà. Probablement els primers mesos funcioni però amb el temps i els canvis de temperatura s’anirà afluixant i el contacte empitjorarà. A més, la humitat farà que la superfície de contacte s’oxidi icada cop faci més mal contacte. Això sovint és causa d’incendi.

Una bona connexió s’ha de fer emprant regletes de connexió de la mida apropiada assegurant-se que els cables que s’han de connectar han entrat bé dins de la regleta i que el cargol fa bona pressió sobre ells.

També es poden fer servir captxons de connexió.

Un magatzem de congelats pot actuar com a bateria virtual

En un magatzem de congelats hi pot haver molts kilograms de productes. Per variar la temperatura d'aquests productes es requereix molta energia.

Poder decidir en quin moment consumim aquesta energia pot ajudar a la xarxa elèctrica. Vegem-ho amb un exemple.

Imaginem-nos que la temperatura més alta que admetem és -20 ºC i la mínima -30 ºC. Suposem que inicialment tenim el magatzem a -25 ºC. Si en un moment donat la xarxa té un excedent d'energia (potser fa molt vent i hi ha baix consum) el magatzem pot consumir aquesta energia sobrera baixant la temperatura (amb el límit de -30). Si, en canvi, la xarxa té manca de subministrament (poc vent i molt consum) podem aturar les màquines i permetre que la temperatura augmenti (sense passar de -20).



El sistema que hem explicat es comporta igual que un equip de bateries.

Això ja està funcionant en un magatzem a Suïssa. Podeu llegir-ne un article a la revista IEEE Spectrum.

Cal desenrotllar el cable dels allargadors

Segur que algun cop has sentit a dir que quan es fa servir un allargador de cable, convé desenrotllar-lo completament. Però saps per quin motiu?

Els cables elèctrics s’escalfen amb el pas del corrent. El cable es dimensiona per a un corrent determinat i en unes determinades condicions. Els allargadors es dimensionen per al cable a l’aire. Quan el cable està enrotllat transmet molt pitjor l’escalfor cap a l’aire i, per això, convé desenrotllar-los.

Si no el desenrotllem, cal limitar la potència dels elements que hi connectem. Un allargador típic sol estar dissenyat per a uns 3000  3500 W. Si no el desenrotllem, caldria limitar a uns 800 o 1000 W la potència dels aparells connectats.

Tren elèctric que es carrega a les parades

Fa uns dies comentàvem un troleibús elèctric que es carregava només a les parades i així podia circular sense catenària.

Avui tenim un tren que funciona d'una manera similar. És un petit tramvia que comunica una de les terminals de l'aeroport de Heathrow amb el seu aparcament i es carrega a les parades.



Podeu veure'n també un vídeo:

Vigileu amb els endolls múltiples

Tots tenim a casa endolls múltiples però cal vigilar a l’hora de fer-los servir. Els endolls múltiples i les bases d’endoll de les parets tenen un límit de potència que pot ser 2500 W si són de pots estreta o 3500 W si són de pota gruixuda.

La seva finalitat és connectar aparells de poca potència (informàtica, audiovisual, etc.). Si hi connectem altres aparells (estufes, aspiradores o altres elements potents) hem de vigilar que el conjunt d’elements connectats no superi la potència màxima ja que sinó es poden cremar.

Cal tenir present que un endoll que es crema pot provocar un incendi o un curtcircuit.

En relació als endolls múltiples, cal tenir present també que hi ha models que no connecten la presa de terra i, per tant, no es poden fer servir amb aparells que tenen endoll amb presa de terra.

Els cotxes elèctrics són ecològics?

Les paraules eficient, sostenible i ecològic tenen significats diferents però sovint les confonem.

Ara es parla molt de cotxes elèctrics i és cert que són més eficients que els de combustible. També és cert que és teòricament possible que tota l'energia que consumeixen en el seu funcionament sigui renovable si la xarxa que els alimenta ho permet.



Però, són ecològics? Sembla que no!

Hi ha estudis que diuen que els cotxes elèctrics són menys ecològics que els altres, principalment pels materials que els composen.

A primer cop d'ull podem pensar en les bateries, molt més grosses que les d'un vehicle amb motor tèrmic i amb uns impactes evidents, sobretot al final de la seva vida útil.

Però com les bateries pesen molt, els fabricants intenten reduir al màxim el pes total del vehicle i fan servir materials estructurals més lleugers però també amb molt més impacte ambiental.

Els motors elèctrics porten també altres materials difícils d'extraure o de refinar (imants, coure, etc.).

És millor un cotxe elèctric o tèrmic? Què en penseu? Potser el que hauríem de fer és prescindir més del cotxe...

Podeu llegir un article sobre el tema (en anglès) a la revista IEEE Spectrum.

Els endolls no són interruptors

Quasi tots els aparells elèctrics tenen un interruptor que és l’element que permet conectar i desconectar un corrent elèctric. Els endolls no són interruptors i, per tant, no estan dissenyats per connectar i desconnectar el corrent elèctric. La finalitat dels endolls és poder aïllar l’aparell de la xarxa elèctrica i, si l’aparell és portàtil, poder-lo canviar de lloc.

Quan es connecta un aparell cal primer endollar i després posar l’interruptor a la posició de connectat. Igualment a l’hora d’apagar primer desconnectarem l’interruptor i després, si cal, desendollarem.

Què passa si no ho fem així? Si teniu algun aparell potent (estufa, planxa, etc.) que teniu costum de desconnectar mitjançant l’endoll, fixeu-vos en els potes de l’endoll. Probablement enlloc de metàl·liques brillants es veuen mate i amb uns pics foscos. Si ens fixem bé en els pics foscos veurem que són clots, és a dir que hi falta material. Un endoll que està “picat” té menys superfície de connexió i, per tant, el corrent elèctric té menys espai per passar. El resultat és que l’endoll s’escalfa molt i es pot arribar a cremar. Malauradament, n’he vist uns quants cassos.

Els aparells que no tenen interruptor són normalment de poca potència. A nivell domèstic hi ha dues excepcions: les planxes i els escalfadors d’aigua elèctrics. En el cas de les planxes, per apagar-les posarem el botó de control de temperatura al mínim.

Pel que fa als escalfadors d’aigua, la manera correcta d’instal·lar-los és posant un interruptor específic en el circuit que els alimenta. Si desconnectem aquest interruptor ja no hi passa corrent i els podem desendollar.