A Escòcia han muntat un centre de recerca en energies marines que proporciona la infraestructura per muntar instal·lacions experimentals per desenvolupar aquestes tecnologies.
En aquest indret, l'empresa Iberdrola ha muntat un sistema per estudiar l'aprofitament de l'energia de les onades. El sistema es basa en uns cilindres hidràulics que agafen l'energia d'unes boies que pugen i baixen amb les onades.
Podeu llegir més informació a:
http://www.revistaentrelineas.es/23/noticias/iberdrola-investiga-en-escocia-sobre-la-energia-de-las-olas
8 de març 2012
6 de març 2012
Llum ultraviolada
Com ja sabem, si els tubs fluorescents no estiguessin recoberts per dintre (és a dir, fossin transparents) farien llum ultraviolada. Però, de quin color?
Nosaltres classifiquem la llum en funció del seu color. Ara potser estareu pensant en vermell, taronja, groc, verd, blau, etc. (els colors de l'arc de Sant Martí). Però si aneu a una botiga de pintures veureu que hi ha un munt de colors amb noms diferents (blau de Prússia, Verd Veronès, rosa xiclet, Siena, etc.). Qualsevol ordinador és capaç de representar més de setze milions de colors (i, per sort, no els dóna nom a tots).
La llum ultraviolada la classifiquem en tres blocs:
A la seva vegada, el UV proper el dividim en tres:
És a dir, descomponem la llum UV en cinc colors.
El darrer que em dit (UVC) és el que fa majoritàriament un tub fluorescent sense recobriment.
L'espectre de llum visible va de 770 a 380 nm (de roig a violat) o sigui que té una llargada semblant que l'espectre ultraviolat. Per què en un anomenem centenars de colors i en l'altre només cinc? Perquè no el veiem. Si no som capaços de distingir les "tonalitats" de l'ultraviolat, no cal donar-los noms.
Nosaltres classifiquem la llum en funció del seu color. Ara potser estareu pensant en vermell, taronja, groc, verd, blau, etc. (els colors de l'arc de Sant Martí). Però si aneu a una botiga de pintures veureu que hi ha un munt de colors amb noms diferents (blau de Prússia, Verd Veronès, rosa xiclet, Siena, etc.). Qualsevol ordinador és capaç de representar més de setze milions de colors (i, per sort, no els dóna nom a tots).
La llum ultraviolada la classifiquem en tres blocs:
- UV proper: de 380 a 200 nm
- UV llunyà: de 200 a 100 nm
- UV extrem: de 100 a 1 nm
A la seva vegada, el UV proper el dividim en tres:
- UVA: 380 a 320 nm
- UVB: 320 a 280 nm
- UVC: 280 a 200 nm
És a dir, descomponem la llum UV en cinc colors.
El darrer que em dit (UVC) és el que fa majoritàriament un tub fluorescent sense recobriment.
L'espectre de llum visible va de 770 a 380 nm (de roig a violat) o sigui que té una llargada semblant que l'espectre ultraviolat. Per què en un anomenem centenars de colors i en l'altre només cinc? Perquè no el veiem. Si no som capaços de distingir les "tonalitats" de l'ultraviolat, no cal donar-los noms.
1 de març 2012
Enllaç Península-Mallorca
Al web de REE han publicat un vídeo sobre aquest enllaç, del qual ja havíem parlat anteriorment. El so no aporta res però es pot veure l'estesa del cable i alguns elements de la subestació.
Podeu veure el vídeo a:
http://www.youtube.com/watch?v=YxskEILY2-g&feature=player_embedded
Podeu veure el vídeo a:
http://www.youtube.com/watch?v=YxskEILY2-g&feature=player_embedded
28 de febr. 2012
Temperatura de color
Si mireu la caixa d'una làmpada, probablement trobareu, entre altres informacions, la seva temperatura de color. I això què és?
La temperatura de color ens dóna una idea del tipus de llum (freda, càlida, etc.) que fa la làmpada. Si us ho mireu, són valors de temperatura altíssims, entre 1500 i 6500 K (és a dir, entre 1773 i 5773 ºC). Què volen dir?
Quan un cos negre (imaginem-nos una barra de carbó) s'escalfa emet radiació electromagnètica. Si ho fa a temperatures molt altes aquesta radiació serà visible, és a dir, fa llum. La temperatura de color és aquella a la que s'hauria d'escalfar el cos negre per fer llum del mateix tipus. Per tant, una bombeta que té una temperatura de color de 4200 K fa el mateix tipus de llum que un cos negre a 4200 K (4473 ºC).
En el nostre llenguatge habitual, parlem de llum càlida o freda que ens dóna idea del confort. Un espai il·luminat amb llum càlida ens dóna sensació d'acolliment i benestar mentre que si ho està amb llum freda l'espai queda més impersonal i es pot percebre també com més net.
Atès que les dues definicions parteixen de conceptes totalment diferents, no ens ha d'estranyar que com més càlida sigui una il·luminació, més baixa és la seva temperatura de color.
Així, per exemple, les tres bombetes de la figura tenen colors molt diferents. La de la dreta és de llum càlida (en concret, 2700 K) i seria adequada per a la sala d'estar o per a un restaurant. La del mig té una llum freda (en aquest cas, 4200 K) i seria adequada per a una cuina o un hospital. La de l'esquerra és la que en diem de llum de dia (la de la imatge és de 6400 K) i la faríem servir en botigues de teixits o impremtes.
Les espelmes (uns 1800 K) i les bombetes clàssiques (aproximadament 2800 K) fan llum càlida.
La temperatura de color ens dóna una idea del tipus de llum (freda, càlida, etc.) que fa la làmpada. Si us ho mireu, són valors de temperatura altíssims, entre 1500 i 6500 K (és a dir, entre 1773 i 5773 ºC). Què volen dir?
Quan un cos negre (imaginem-nos una barra de carbó) s'escalfa emet radiació electromagnètica. Si ho fa a temperatures molt altes aquesta radiació serà visible, és a dir, fa llum. La temperatura de color és aquella a la que s'hauria d'escalfar el cos negre per fer llum del mateix tipus. Per tant, una bombeta que té una temperatura de color de 4200 K fa el mateix tipus de llum que un cos negre a 4200 K (4473 ºC).
En el nostre llenguatge habitual, parlem de llum càlida o freda que ens dóna idea del confort. Un espai il·luminat amb llum càlida ens dóna sensació d'acolliment i benestar mentre que si ho està amb llum freda l'espai queda més impersonal i es pot percebre també com més net.
Atès que les dues definicions parteixen de conceptes totalment diferents, no ens ha d'estranyar que com més càlida sigui una il·luminació, més baixa és la seva temperatura de color.
Així, per exemple, les tres bombetes de la figura tenen colors molt diferents. La de la dreta és de llum càlida (en concret, 2700 K) i seria adequada per a la sala d'estar o per a un restaurant. La del mig té una llum freda (en aquest cas, 4200 K) i seria adequada per a una cuina o un hospital. La de l'esquerra és la que en diem de llum de dia (la de la imatge és de 6400 K) i la faríem servir en botigues de teixits o impremtes.
Les espelmes (uns 1800 K) i les bombetes clàssiques (aproximadament 2800 K) fan llum càlida.
23 de febr. 2012
Per carnestoltes... grup electrogen
Aquests dies de carnestoltes, en moltes poblacions s'han celebrat balls en casinos, poliesportius i altres equipaments. Si us heu fixat, en la majoria dels casos s'ha instal·lat un grup electrogen per alimentar els equips que porta l'orquestra o el grup. Això també és freqüent per festa major i altres dates assenyalades així com quan es fa alguna fira.
L'altre dia, al costat d'un d'aquests grups, una persona em preguntava: No hi hauria una manera més eficient i sostenible de generar aquesta energia? La xarxa elèctrica del poble no és suficient per alimentar això?
La resposta és que seria molt més sostenible i eficient connectar-ho a la xarxa elèctrica i segur que no hi ha problemes d'excés de potència. Llavors, per què no es fa?
No es fa per motius econòmics. Aquest equipament podria tenir una entrada d'energia de més potència i afegir un parell d'endolls potents a dins. El cost d'això seria inferior al que costa cada any llogar el grup. La qüestió està en la tarifa elèctrica. Si en el punt de connexió de l'equipament a la xarxa hem de preveure aquest consum, hem de contractar la potència adequada i cada mes pagarem el dret de consumir aquesta potència encara que, de fet, només la consumim uns pocs dies a l'any. Per això normalment es contracta una potència adequada a les necessitats diàries i es lloga un grup electrogen els dies en els que se'n necessita més.
Seria bo que els equipaments públics tinguessin a la seva disposició una tarifa que permetés, a un preu raonable, tenir una potència normal i una per a dies especials. S'estalviarien moltes emissions.
L'altre dia, al costat d'un d'aquests grups, una persona em preguntava: No hi hauria una manera més eficient i sostenible de generar aquesta energia? La xarxa elèctrica del poble no és suficient per alimentar això?
La resposta és que seria molt més sostenible i eficient connectar-ho a la xarxa elèctrica i segur que no hi ha problemes d'excés de potència. Llavors, per què no es fa?
No es fa per motius econòmics. Aquest equipament podria tenir una entrada d'energia de més potència i afegir un parell d'endolls potents a dins. El cost d'això seria inferior al que costa cada any llogar el grup. La qüestió està en la tarifa elèctrica. Si en el punt de connexió de l'equipament a la xarxa hem de preveure aquest consum, hem de contractar la potència adequada i cada mes pagarem el dret de consumir aquesta potència encara que, de fet, només la consumim uns pocs dies a l'any. Per això normalment es contracta una potència adequada a les necessitats diàries i es lloga un grup electrogen els dies en els que se'n necessita més.
Seria bo que els equipaments públics tinguessin a la seva disposició una tarifa que permetés, a un preu raonable, tenir una potència normal i una per a dies especials. S'estalviarien moltes emissions.
21 de febr. 2012
Ja ens hem traslladat
Ja tenim l'adreça nova funcionant!!! Ben aviat seguirem escrivint sobre temes relacionats amb l'Enginyeria Elèctrica.
Si detecteu alguna cosa que no funciona prou bé, ens ho dieu. I, sobretot, animeu-vos a participar! Sobre l’enginyeria elèctrica i l’energia elèctrica es poden dir moltes coses.
També ens podeu fer propostes. Sobre quin tema us agradaria que parléssim?
Recordeu que per participar cal registrar-se i es fa de manera gratuïta. És un procés ràpid i senzill que només hauràs de fer el primer cop.
Hi ha gent que li fa vergonya escriure directament. Si ens voleu suggerir algun tema, també podeu enviar un missatge a edison punt ee arroba upc punt edu.
Si detecteu alguna cosa que no funciona prou bé, ens ho dieu. I, sobretot, animeu-vos a participar! Sobre l’enginyeria elèctrica i l’energia elèctrica es poden dir moltes coses.
També ens podeu fer propostes. Sobre quin tema us agradaria que parléssim?
Recordeu que per participar cal registrar-se i es fa de manera gratuïta. És un procés ràpid i senzill que només hauràs de fer el primer cop.
Hi ha gent que li fa vergonya escriure directament. Si ens voleu suggerir algun tema, també podeu enviar un missatge a edison punt ee arroba upc punt edu.
2 de febr. 2012
Enllaç submari Mallorca-Eivissa
Un cop acabat l'enllaç Península-Mallorca, ha arribat el moment de continuar amb els enllaços balears. Ara toca connectar Mallorca amb Eivissa. Com la quantitat d'energia a transportar i la distància són més petites, no cal tanta tensió. La nova línia treballarà a 132 kV i en corrent altern (recordem que la de la Península és, atesa la llarga distància, en corrent continu).
Aquesta nova línia serà la submarina més llarga del món en corrent altern i la que està a més profunditat. Per garantir la màxima durabilitat i fiabilitat, el cable serà d'una sola peça, és a dir que no seran diversos trams afegits.
Podeu trobar més informació a:
http://www.voltimum.es/news/9714/cm/nexans-realizara-el-nuevo-enlace-submarino-de-alta-tension-de-ree-entre-mallorca-e-ibiza--en-el-marco-de-un-contrato-de-mas-de-90-millones-de-euros-.html?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=2011_12_21_VLE_NP-Diciembre
Aquesta nova línia serà la submarina més llarga del món en corrent altern i la que està a més profunditat. Per garantir la màxima durabilitat i fiabilitat, el cable serà d'una sola peça, és a dir que no seran diversos trams afegits.
Podeu trobar més informació a:
http://www.voltimum.es/news/9714/cm/nexans-realizara-el-nuevo-enlace-submarino-de-alta-tension-de-ree-entre-mallorca-e-ibiza--en-el-marco-de-un-contrato-de-mas-de-90-millones-de-euros-.html?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=2011_12_21_VLE_NP-Diciembre
Subscriure's a:
Missatges (Atom)