La goma d’esborrar elèctrica

Ara que l’escriptura i el dibuix a mà es fan servir cada cop menys, les gomes d’esborrar van caient en desús. Pel que fa a les gomes d’esborrar elèctriques, potser la majoria de les persones que llegiu això no n’havíeu sentit parlar mai.

La goma d’esborrar és un invent del 1766, de la mà de Joseph Priestley. Sí, un dels descobridors de l’oxigen també va inventar la goma d’esborrar; però se’l recorda per l’oxigen (que no es veu) i no per la goma (que ha estat tan útil a milions de persones durant segles). Abans d'aquesta data, s'esborrava amb molla de pa.

La goma d’esborrar elèctrica, més còmoda i precisa, es va inventar a principis del segle XX i, com sol passar, hi ha diverses persones a les quals es pot atribuir l’invent.

En aquest article de la revista IEEE Spectrum podeu trobar un repàs històric de la goma d’esborrar i la seva versió elèctrica.

Els desenvolupaments desconeguts d’Alan Turing

Probablement tothom ha sentit parlar Alan Turing i el seu paper, durant la segona Guerra Mundial, en el desxifrat dels missatges codificats amb la màquina alemanya Enigma. Però hi ha altres vessants d’Alan Turing que encara són força desconegudes.

Turing va avançar molt en el projecte Delilah, que havia de permetre xifrar i desxifrar missatges de veu. El sistema es basava en uns principis semblants als d’algunes màquines de xifratge de text escrit i es combinava amb uns sistemes de conversió analògic-digital, per convertir el senyal captat pel micròfon en valors digitals, i digital-analògic, per enviar la veu generada pel descodificador a un altaveu o uns auriculars. En aquest projecte va treballar amb Donald Bayley, un enginyer elèctric. El prototipus va arribar a funcionar malgrat li hauria calgut una mica més de perfeccionament, però el final de la guerra va fer que el tema deixés de ser prioritari i no es va continuar el projecte.

Després de la Guerra, Turing va dissenyar un dels primers ordinadors electrònics programables, una altra faceta poc coneguda.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

Els errors de la intel·ligència artificial

Si heu fet servir algun cop sistemes de bots de conversa (ChatGPT, DeepSeek, Gemini, Copilot, etc.) o us n’han mostrat resultats, us haureu adonat de dues coses: el que no saben, s’ho inventen; i cometen errors que sovint són surrealistes, com posar cola o pedres en una recepta de cuina o explicar que les cols mengen cabres.

Aquest tipus d’errors, sovint divertits per a qui coneix el tema sobre el qual va el text, poden portar a situacions de risc si la persona que llegeix el text no els detecta i aplica al peu de la lletra el que se li diu a la resposta del bot.

En un article a la revista IEEE Spectrum, Bruce Schneier i Nathan E. Sanders analitzen el problema i proposen dues solucions, la primera consistiria en aconseguir que les errades que fan els bots siguin més similars als dels humans i la segona treballar per evitar aquest tipus d’errades, millorant la forma d’aprenentatge dels sistemes d’intel·ligència artificial. En qualsevol cas, aquestes mesures dificultarien al professorat la tasca de detectar quan l’alumnat fa servir aquestes eines sense aplicar un sentit crític a les respostes.

Els portàtils del futur tindran pantalla enrotllable?

Doncs potser sí. Aquest any, l’empresa Lenovo ha presentat ThinkBook Plus Gen 6 un ordinador portàtil aparentment normal però que, quan es prem un botó al teclat, desplega una pantalla força més  del que correspondria per la seva mida. Una part de la pantalla està enrotllada i es desplega quan el mecanisme s’acciona.

El fabricant assegura que n’ha provat la robustesa, enrotllant-la vint mil cops. De moment, però, el preu d’aquest ordinador no està a l’abast de tothom; però és probable que, si se’n venen prou unitats, el preu vagi baixant amb el temps.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.