Toy Story, una revolució en el maquinari i el programari

Segur que la majoria haureu vist la pel·lícula Toy Story o n’haureu sentit parlar. Aquesta pel·lícula es va estrenar l’any 1995 i va ser el primer llargmetratge fet completament amb animació per ordinador. Però la història que hi ha el darrere va començar molt abans, a la dècada de 1970, quan la memòria dels ordinadors es mesurava en kilobytes i la velocitat en uns pocs megahertz.

Per poder fer el seu primer curtmetratge van haver de desenvolupar tot l’entorn de programari, que van basar en micropolígons, i també un maquinari que fos capaç d’executar-ho. Després van crear una empresa, que va esdevenir Pixar, que inicialment havia de produir els ordinadors.

Podeu llegir la història i nombrosos detalls tècnics a la revista IEEE Spectrum.

Els polsos electromagnètics

Els polsos electromagnètics són ones similars a les de ràdio que poden tenir efectes greus en la xarxa elèctrica i els aparells electrònics. La causa clàssica d’aquests polsos són les tempestes solars, especialment en els períodes de màxima activitat magnètica solar. Aquests períodes, que causen aurores polars en latituds on no n’hi sol haver, es solen repetir cada onze anys.

Una segona font de polsos electromagnètics són les explosions nuclears a elevada altitud. En aquests casos es produeixen diversos tipus de polsos electromagnètics, que poden provocar danys importants en instal·lacions elèctriques. També es poden produir polsos electromagnètics de forma artificial, normalment amb finalitats bèl·liques.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

El predictor de marees de William Thomson

Quan encara no existia la informàtica, els càlculs complexos eren molt feixucs. Abans dels sistemes elèctrics i electrònics es van dissenyar un munt de ginys mecànics per als càlculs més variats, com la resolució d’equacions o els càlculs de marees. L’any 1872 es va construir una màquina analògica de funcionament mecànic per predir les marees, basada en un disseny de William Thomson, Lord Kelvin.

Les marees depenen de diversos cicles astronòmics. El més conegut és el semidiürn lunar, de quasi dotze hores i mitja, però n’hi ha molts més; encara que normalment se’n tenen en compte 37 per a fer els càlculs. La màquina de Thomson en feia servir deu, ja que amb un sistema mecànic cada paràmetre afegit complica molt el disseny i l’ús.

El predictor de marees es pot veure al Museu de la Ciència de Londres, però podeu trobar més informació sobre ell i el seu inventor a la revista IEEE Spectrum.